El escàndol del Bitcoin del govern txecoslovac de 2025 és una controvèrsia política de gran abast a la República Txeca, centrada en una gran donació de Bitcoin al Ministeri de Justícia, que va portar a la dimissió del ministre de Justícia, Pavel Blažek. El escàndol va començar quan Tomáš Jiříkovský, un criminal condemnat conegut per operar la web obscura “Sheep Marketplace”, va donar 468 Bitcoins — valorats en uns 1. 000 milions de corones txeces (aproximadament 45 milions de dòlars)— al Ministeri. Jiříkovský, condemnat el 2017 per crims incloent malversació, tràfic de drogues i possessió il·legal d'armes, va ser alliberat el 2021 i va buscar recuperar part dels Bitcoins confiscats. En comptes de recuperar el control complet, en va vendre alguns al Ministeri de Justícia. El ministre Blažek va acceptar la donació sense investigar a fons el seu origen ni les possibles repercussions legals, defensant posteriorment la decisió amb l’argument que la donació era un acte de penitència de Jiříkovský. Tanmateix, aquesta manca d’investigació va començar a generar indignació pública i sospites de blanqueig de diners.

A mesura que la pressió creixia, Blažek va dimitir el 30 de maig de 2025, per protegir la reputació del govern. Els partits d’oposició van intensificar les peticions de dimissions, incloent les del primer ministre Petr Fiala i del ministre de Finances Zbyněk Stanjura, acusant que els alt càrrecs sabien de l’origen dubtós de la donació però no van actuar. L’Oficina del Fiscal Superior d’Olomouc va iniciar una investigació sobre possibles abusos d’autoritat i blanqueig de diners, mentre que la unitat de criminalitat organitzada de la policia va examinar les circumstàncies de la donació de Bitcoin i la seva acceptació pel Ministeri. Els mitjans internacionals també van posar de relleu les preocupacions sobre l’impacte polític domèstic de l’escàndol i les seves implicacions en les relacions diplomàtiques de Txèquia. Aquest incident ha posat de manifest els desafiaments que els cryptocurrencies representen en els àmbits polític i financer, impulsant un debat nacional sobre els marcs reguladors, els estàndards ètics i la supervisió per protegir les institucions públiques dels abusos vinculats a les monedes digitals. Mentre s’continuen les investigacions i persisteixen les tensions polítiques, s’espera que el resultat de l’escàndol influenciï les futures polítiques i pràctiques governamentals a la República Txeca. En conjunt, aquest episodi serveix com a exemple d’avís sobre la importància fonamental de la deguda diligència i sobre la complexitat de gestionar les tecnologies financeres emergents dins del govern públic.