El 2025, les xarxes socials van experimentar una transformació profunda a mesura que els vídeos generats per Intel·ligència Artificial (IA) van començar a dominar de manera ràpida plataformes com YouTube, TikTok, Instagram i Facebook. Aquesta explosió de contingut de vídeo creat per IA va difuminar més que mai els límits entre la realitat i la ficció, canviant fonamentalment com els usuaris interactuen i interpreten el material en línia. El contingut produït per intel·ligència artificial era divers, des de escenes humorístiques i surrealistes, com conills ficticis saltant sobre trampolins, fins a propaganda carregada de connotacions polítiques i deepfakes molt sofisticats de celebrities. Els avenços tecnològics van ser el centre d’aquest canvi. Companies tecnològiques líders —com OpenAI amb la seva eina de vídeo Sora, Google amb Veo, Meta amb MovieGen, ByteDance amb CapCut i xAI amb Grok— van empènyer els límits de la tecnologia de generació de vídeos. Aquestes eines, integrades en plataformes d’IA populars com ChatGPT, Gemini i Meta AI, van permetre que usuaris quotidians sense coneixements especialitzats poguessin crear vídeos increïblement realistes i atractius amb només uns clics. Aquesta democratització de la creació de vídeos va provocar una influx massiva de vídeos generats per IA que van inundar els fluxos de xarxes socials a tot el món. El volum enorme de contingut d’IA va influir profundament en les percepcions i els patrons d’interacció dels usuaris. Tot i que molts vídeos eren clarament artificials, captivaven l’audiència pel seu valor d’entreteniment, la seva ressonància emocional o els temes provocadors. La combinació de contingut visualment atractiu i el segmentació a través d’algoritmes va permetre als anunciants aprofitar eficaçment els vídeos d’IA, generant ingressos importants per a les plataformes de xarxes socials. No obstant això, el creixement ràpid dels vídeos generats per IA va posar en moto controvèrsies i preocupacions. Defensors del medi ambient van destacar el gran consum d’energia i la petjada de carboni vinculada a la producció de grans volums de contingut de vídeo mitjançant models complexos d’IA.

A més, els algoritmes responsables de la creació i distribució d’aquest contingut van rebre crítiques per influir en el discurs públic, en ocasions amplificant la desinformació i la propaganda divisiva. Això es va fer especialment evident en àrees polítiques sensibles, com vídeos que implicaven l’expresident Donald Trump o materials racistes que circulaven a països com França. Investigadors i experts van alertar sobre les conseqüències socials més àmplies d’aquesta tendència. La consumició massiva de vídeos generats per IA que promouen narratives distorsionades o “fets alternatius” suposa una amenaça greu per a la percepció compartida de la realitat en la societat. Aquest tipus de desinformació generalitzada confon els fonaments de la veritat i la responsabilitat, elements claus en els sistemes democràtics. A més, el paper de les plataformes socials i de les empreses tecnològiques en la prevenció de danys i el manteniment de normatives ètiques s’ha convertit en una qüestió central de debat entre les formuladores de polítiques i la ciutadania. En definitiva, l’auge del contingut de vídeo generat per IA el 2025 va marcar un punt d’inflexió en la història de les xarxes socials. Tot i que aquesta tecnologia va ampliar les oportunitats creatives i va entretenir milions de persones, també va comportar importants desafiaments relacionats amb l’impacte ambiental, la propagació de la desinformació i la confiança social. Abordar aquests temes tan complexos requereix una col·laboració concertada entre desenvolupadors tecnològics, operadors de plataformes, reguladors i usuaris per equilibrar la innovació amb la integrity i la sostenibilitat. A mesura que l’IA continua evolucionant, el discurs sobre els seus efectes en els mitjans, la política i la cultura adquireix una urgència i una rellevància creixents.