En els darrers anys, els avenços ràpids en intel·ligència artificial (IA) han transformat molts aspectes de la vida quotidiana, incloent com es produeixen i consumeixen les notícies. Un desenvolupament prominent és l'auge de vídeos de notícies generats per IA que inunden Internet. Aquests vídeos, creats mitjançant algoritmes avançats, produeixen contingut visual i d’àudio realista que sovint imita l’estil i el to de les transmissions de notícies professionals. Tot i que les notícies generades per IA ofereixen avantatges com una informació més ràpida i cobertura multilingüe, han provocat grans preocupacions entre els especialistes en mitjans de comunicació, verificadors de dades i el públic, principalment sobre la desinformació i la disminució de la confiança en fonts de notícies legítimes. Els vídeos de notícies generats per IA poden fabricar notícies falses molt convincents manipulant visuals, àudio o narracions per semblar creïbles. Quan es comparteixen àmpliament a les xarxes socials i altres plataformes en línia, aquests vídeos poden influir en l’opinió pública, difondre teories conspiratives i interrompre la cohesió social. Els crítics argumenten que aquest augment de contingut impulsat per IA difumina la distinció entre periodisme factual i ficció. Els sistemes automatitzats que produeixen contingut de manera ràpida sovint passen per alt els estàndards periodístics tradicionals, com la verificació de dades i la supervisió editorial, fent que sigui més difícil pels espectadors discernir entre informació autèntica i material fabricat. La sofisticació dels vídeos generats per IA avança ràpidament a través de la tecnologia deepfake, que combina l’aprenentatge automàtic i la visió per computador per crear avatars realistes, imitats d’ voces i visuals que representen persones reals dient o fent coses que mai no van fer. Les conseqüències són importants: les campanyes de desinformació poden influir en eleccions, difondre falsedats mèdiques perilloses i provocar disturbis.

Els responsables polítics, les empreses tecnològiques i la societat civil estan lluitant per abordar aquests riscos desenvolupant eines de detecció, aplicant regulacions més estrictes sobre mitjans sintètics i promovent l’alfabetització mediàtica per ajudar el públic a valorar críticament la informació. Algunes empreses tecnològiques inverteixen intensament en sistemes de verificació capaços de detectar vídeos o imatges generats per IA abans que aconsegueixin una àmplia difusió. Les plataformes de xarxes socials afronten pressions per millorar la moderació de contingut i frenar la rapidesa en la disseminació de mitjans sintètics enganyosos. No obstant això, a mesura que les tècniques d’IA evoluciona constantment, els mètodes de detecció també han d’avançar per mantenir-se efectius. Simultanament, periodistes i organitzacions de notícies busquen formes responsables d’integrar la IA com a eina de suport en lloc de un substitut del periodisme humà. La IA pot ajudar en l’anàlisi de dades, automatitzar tasques rutinàries i millorar la narrativa amb gràfics interactius. La transparència sobre el paper de l’IA en la producció de notícies continua sent essencial per mantenir la confiança del públic. L’emergència de vídeos de notícies generats per IA reflecteix un repte digital més ampli: a mesura que la tecnologia evoluciona, també evolucionen els mètodes per difondre contingut fals. abordar aquest problema requereix un enfocament holístic que combini innovació tecnològica, mesures reguladores, educació pública i col·laboració entre sectors. En conclusió, tot i que els vídeos de notícies generats per IA representen un avenç tecnològic amb potencial transformador per als mitjans, també comporten riscos greus en matèria de desinformació i confiança pública. Navegar en aquest entorn complex requereix vigilància, innovació i compromís ètic en el desenvolupament tecnològic i el periodisme. Amb un esforç col·lectiu, la societat pot aprofitar les contribucions positives de la IA en la creació de notícies, mentre minimitza els seus impactes nocius.