la integració de la intel·ligència artificial (IA) en els sistemes de videovigilància suposa un avançament important en la seguretat pública. L'IA permet l'anàlisi en temps real de grans quantitats d'imatges de vídeo, identificant ràpidament possibles amenaces i comportaments sospitosos amb una eficiència superior a la dels humans. Això millora la capacitat de les forces de l'ordre i de les agències de seguretat per prevenir delictes i respondre ràpidament a emergències, amb la possibilitat de reduir incidents i augmentar la seguretat als espais públics. La videovigilància basada en IA utilitza algoritmes sofisticats per detectar patrons irregulars, reconèixer cares i monitoritzar grans aglomeracions, automatitzant processos que podrien passar desapercebuts pels operadors humans fatigats. A més, la capacitat de processar grans volums de dades permet una vigilància en àrees més àmplies i durant períodes més llargs, oferint un seguiment continu i complet. No obstant això, la vigilància amb IA planteja importants dubtes sobre la privacitat i les llibertats civils. Els crítics preocupats creuen que podria conduir a una societat de vigilància on els ciutadans són rastrejats i enregistrats sense conèixer-ho, amenaçant les llibertats personals i arriscant l'ús indegut de les dades per part de les autoritats o agents malintencionats. L'absència de regulacions clares i sòlides que orientin la implementació de la IA en la vigilància complica encara més el debat, ja que augmenta el risc d'abusos, discriminació i una gestió opaca de les dades—factors que alimenten la desconfiança pública. Els defensors argumenten que la vigilància amb IA es pot implementar de manera responsable amb mesures de seguretat com polítiques transparents, control independent, mecanismes de rendició de comptes i participació de la comunitat.

Establir guies clares és fonamental per definir els usos acceptables i protegir els drets a la privacitat. La transparència implica informar el públic sobre on es duu a terme la vigilància, quins dades es recullen i amb quina finalitat. El control consisteix en auditories periòdiques per part d'experts en privacitat i grups de drets civils per garantir el compliment i prevenir abusos. La participació pública incorpora els valors socials i les opinions dels diversos actors en el desenvolupament i aplicació de les tecnologies de vigilància amb IA. Com que ciutats i institucions adopten cada cop més la vigilància amb IA, equilibrar la seguretat millorada amb la protecció de la privacitat continua sent un repte social, ètic i legal que exigeix un diàleg constant entre responsables polítics, tecnòlegs, advocats i la ciutadania. El futur de la IA en la vigilància dependrà de l’evolució de polítiques i actituds públiques, amb models exitosos que demostrin com la tecnologia pot millorar la seguretat sense comprometre els drets fonamentals. La investigació i innovació continuades seran essencials per assegurar la justícia, la precisió i la transparència de la IA, promovent resultats equitatius. En resum, la integració de la IA en la videovigilància ofereix oportunitats importants per transformar la seguretat pública, però també planteja desafiaments crítics en matèria de privacitat i governança. La seva adopció responsable depèn de desenvolupar sistemes reguladors complets, basats en l’ètica i la participació pública, per garantir que els avantatges de la IA es concretin sense perjudiar els valors democràtics.