La intel·ligència artificial (IA) s'ha integrat silenciosament en les nostres rutines diàries, millorant comoditats com el servei d'atenció al client automatitzat i les aplicacions de classificació de fotos. La seva capacitat per manejar tasques complexes ha superat les expectatives, provocant reaccions diverses entre els professionals. Mentre alguns adoptin la IA per millorar l'eficiència, altres expressen preocupacions sobre la seguretat laboral. A mesura que les tecnologies d'IA evolucien, sorgixen discussions sobre el seu potencial per remodelar l'ocupació i l'economia global. En algunes ciutats dels EUA, la policia pot generar informes inicials d'incidents utilitzant imatges de càmeres corporals, reduint el temps de paperassa en gairebé un 40%. Professionals de la salut mental de Nova York utilitzen la IA per analitzar els patrons de llenguatge dels clients, ajudant significativament en els diagnòstics i tractaments. Mentrestant, col·laboracions inesperades en l'escriptura, com ara terapeutes de massatge coautors de memòries amb IA, il·lustren la versatilitat de la tecnologia. Regionalment, els EUA lideren l'adopció de la IA, reminiscent dels avanços tecnològics que una vegada van impulsar els mercats americans. Les inversions en empreses d'IA basades als EUA han resultat en increments significatius dels preus de les accions, amb algunes companyies que han vist un augment del 730% en cinc anys. El premi Nobel del MIT, Daron Acemoglu, adverteix que els beneficis inicials de la IA poden afavorir desproporcionadament el capital enfront del treball, augmentant les preocupacions sobre l'estancament salarial i els acomiadaments sense una intervenció política efectiva. Històricament, mentre l'automatització condueix a la creació de nous llocs de treball, les interrupcions poden resultar en dolor a curt termini per als treballadors.

La "recuperació sense ocupació" després de la recessió de 1990-1991 exemplifica això, amb taxes d'atur que es mantenen altes malgrat el creixement econòmic. Amb la IA projectant un impacte substancial en una gran part del mercat laboral, molts es preocupen per la viabilitat laboral en diversos sectors, incloent aquells anteriorment considerats segurs. Malgrat les inquietuds, un estudi de 2024 indica que la IA podria remodelar positivament les estructures d'ocupació permetent als humans participar en tasques més creatives i emocionalment intel·ligents. La investigació mostra que la IA podria millorar determinats rols en lloc de substituir-los, suggerint un potencial per a un mercat laboral florent juntament amb l'avenç tecnològic. Tanmateix, els beneficis de la IA estan distribuïts de manera desigual segons factors com l'educació i la ubicació, alimentant les preocupacions sobre la desigualtat. Les disparitats condueixen a canvis polítics, especialment en les comunitats devastades per la pèrdua de llocs de treball enmig d'una prosperitat econòmica més àmplia. Jim Clark, fundador d'un institut de Nova York centrat en l'ocupació futura, destaca que l'ansietat per la seguretat laboral pot influir en els comportaments de vot i afectar la planificació familiar. Si apareixen nous rols, molts treballadors poden trobar-se despreparats sense habilitats actualitzades, ressonant amb sentiments d'inestabilitat associats a onades d'automatització prèvies. A mesura que l'impacte de la IA sobre els llocs de treball roman incert, els empleats ja estan percebent canvis. Els governs són apprehensius sobre la necessitat de requalificació i mesures de seguretat social mentre que les empreses obtenen beneficis. Es requerirà temps perquè les iniciatives en educació tecnològica i polítiques laborals adaptatives donin resultats. Una estratègia proactiva que abordi la compensació, les noves habilitats i el marc regulador podria mitigar les interrupcions mentre la IA remodela el lloc de treball. Aquest estudi ha estat publicat a Heliyon.