Moltes empreses estan avançant ràpidament per substituir els treballadors humans per intel·ligència artificial (IA), apostant al progrés tecnològic ràpid per justificar acomiadaments precoços. Aquest enfocament, però, comporta riscos considerables i podria trastocar els llocs de treball de nivell d’entrada en sectors com finances, dret i consultoria. Impulsades per un desenvolupament accelerat de la IA, moltes empreses pretenen augmentar l’eficiència i reduir els costos laborals implementant agresivament solucions d’IA. No obstant això, líders del sector i economistes adverteixen que els efectes d’aquesta transició poden ser més complexos del que s’esperava. Dario Amodei, CEO de l’empresa de recerca en IA Anthropic, prediu que fins a un 50% dels rols d’ofici de nivell d’entrada podrien desaparèixer en cinc anys a causa de l’automatització per IA. Aquestes posicions, sovint ocupades per joves graduats o empleats júnior en camps com finances, advocacia, consultoria i altres serveis professionals, impliquen tasques repetitives i estructurades que els sistemes d’IA avançats ja poden gestionar amb eficàcia. Aquests sistemes poden processar grans volums de dades, redactar informes i fer anàlisis legals preliminars amb rapidesa i precisió. La previsió d’Amodei ha generat debat entre economistes i experts en treball. Alguns argumenten que, històricament, els avenços tecnològics han desplaçat alguns treballs però també han creat noves indústries i posicions, augmentant finalment l’ocupabilitat global. Des d’aquesta perspectiva, tot i que l’IA pugui substituir tasques rutinàries, també pot potenciar les capacitats humanes i generar oportunitats laborals imprevistes, suggerint que els temors d’un atur massiu impulsat per IA podrien estar exagerats mentre les economies s’adapten. En canvi, d’altres alerten que l’abast sense precedents i la ràpida adopció de la IA podrien sobrepassar la capacitat del mercat laboral d’ajustar-se, plantejant reptes importants per als treballadors de nivell d’entrada que podrien tenir dificultats per trobar nous rols sense una formació o educació suficient en habilitats digitals i d’IA. Algunes empreses que havien abraçat inicialment una integració agressiva de la IA han començat a revisar les seves estratègies.

Per exemple, Klarna, un proveïdor de pagaments suec, i IBM, una veterana empresa de tecnologia, van ensopegar amb problemes ja que certs sistemes d’IA demostraven ser poc fiables en entorns reals, afectant l’experiència del client. A més, la preferència dels clients per la interacció humana en alguns contextos segueix sent un factor clau que influeix en les decisions d’aquestes empreses. El desplegament d’assistents de servei al client basats en IA de Klarna va rebre crítiques pel seu coneixement limitat i la seva incapacitat per gestionar preguntes complexes o amb matís. De manera similar, IBM va ajustar els seus esforços en IA per mantenir la confiança i la qualitat, mostrant que substituir completament els treballadors humans per IA no només és un repte tècnic, sinó també una preocupació comercial i social. Aquesta discussió ongoing destaca les complexitats d’integrar la IA en la força de treball. Tot i que l’automatització ofereix guanys d’eficiència i redueix costos, les empreses han de gestionar qüestions de fiabilitat, estrictes regulacions i els impactes en la moral dels empleats i la percepció pública. Els responsables polítics, els sindicats i les escoles estan cada vegada més implicats en el desenvolupament de marcs de treball per a la transició laboral. Les iniciatives de reciclatge i millora de competències, especialment per als treballadors de nivell d’entrada vulnerables a l’automatització, prenen una importància creixent. Aquests esforços busquen minimitzar els efectes negatius mentre maximitzen els beneficis de la IA per a la productivitat i la innovació. En resum, la cursa per substituir la mà d’obra humana per IA suposa un canvi important en l’ocupació. Tot i que eliminar fins a la meitat dels llocs de treball de nivell d’entrada en cinc anys és alarmant, el resultat final depèn de factors com la fiabilitat tecnològica, l’acceptació dels clients, l’adaptació econòmica i polítiques proactives. Les empreses han d’equilibrar el potencial de la IA amb la prevenció d’impactes socials perjudicials, fomentant un futur sostenible on la col·laboració entre humans i màquines pugui prosperar.