La intel·ligència artificial (IA) està remodelant cada vegada més el lloc de feina, amb nombroses empreses que adopten ràpidament aquesta tecnologia per reduir costos i mantenir la competitivitat. Aquest moviment accelerat cap a la integració de la IA succeeix malgrat les qüestions constants sobre si la tecnologia està preparada per a un ús generalitzat. Els-directors generals de diferents sectors estan fent apostes audaces que els avenços en IA—especialment de les empreses de Silicon Valley—progressaran prou ràpidament com per justificar importants retallades primerenques en la seva força laboral humana. Una figura clau en aquesta discussió és en Dario Amodei, CEO d'Anthropic, una empresa de recerca en IA. Amodei ha emès un advertiment sever sobre l’impacte de la IA en l’ocupació, preveient que fins a un 50% dels treballs de col·loquialitats de nivell inicial podrien desaparèixer en un termini d’un a cinc anys. Això podria portar els índexs d’atur entre un 10% i un 20%, creant un entorn econòmic difícil per a molts nous buscadors d’ocupació. aquestes projeccions han encès un debat intens entre economistes i especialistes en treball. Alguns argumenten que aquestes previsions poden estar exagerades, assenyalant que revolucions tecnològiques passades—com l’ús dels ordinadors personals i internet—van provocar canvis importants en la naturalesa del treball però no van causar l’atur massiu ni les disrupcions que es temien. Aquests experts sostenen que, tot i que alguns llocs de feina són substituïts, sovint apareixen noves categories laborals, impulsades pels mateixos canvis tecnològics. Malgrat opinions diferents, els primers indicis apunten que la IA ja està influenciant les tendències d’ocupació. Per exemple, dades mostren un augment de l’atur entre els titulats universitaris recents, suggerint que el mercat laboral comença a notar els canvis impulsats per la IA.

Això pot ser degut a que els rols de nivell inicial són cada vegada més substituïts o complementats per la automatització i sistemes intel·ligents. Curiosament, algunes empreses que inicialment van adoptar la IA per justificar acomiadaments s’han enfrontat a desafiaments inesperats i han reversionat aquestes decisions. Aquestes reversions destaquen la complexitat i les incerteses en substituir la força laboral humana per la IA, incloent preocupacions sobre la productivitat, la satisfacció del client i qüestions regulatòries. Històricament, cada gran revolució tecnològica ha alterat els models d’ocupació, transformant sectors i mercats laborals de manera significativa. La proliferació actual d’innovacions en IA sembla seguir aquesta tendència, amb potencial per canviar els rols, les habilitats requerides i les estructures de la força laboral. No obstant això, les conseqüències a llarg termini de la integració de la IA en el lloc de feina romanen incertes, influïdes per molts factors imprevisibles. Entre aquests factors hi ha possibles efectes polítics i socials a causa dels impactes desiguals en diferents segments de la força laboral. Les desigualtats poden sorgir no només entre indústries sinó també a través de regions i grups demogràfics, possiblement agreujant les desigualtats ja existents. Polítics i líders empresarials afronten la tasca urgent de gestionar aquestes transicions per tal d’assegurar que els beneficis de la IA es comparteixin àmpliament. En resum, la implementació ràpida de la IA en els negocis marca un canvi important en com s’organitza i es fa feina. Tot i que persisteixen preocupacions sobre pèrdues laborals significatives—especialment entre els llocs de feina de tipus blanc i de nivell inicial—, el context històric i les primeres evidències apunten a un escenari complex i en evolució. La magnitud completa de l’efecte de la IA en l’ocupació es farà evident en els propers anys, configurada pels avenços tecnològics, les polítiques econòmiques i la resposta de la societat davant aquests canvis profunds.