Als últims mesos, l’ús de la intel·ligència artificial (IA) en la publicitat ha provocat controvèrsies i debats intensos sobre la qualitat, l’autenticitat i les implicacions ètiques del contingut generat per IA. Aquesta nova onada de màrqueting, sovint menyspreada com “sopa d’IA”, fa referència a anuncis de baixa qualitat, produïts per IA, criticats per faltar de creativitat i to human necessari per connectar autènticament amb el públic. La reacció negativa ha afectat tant grans marques com estudis de diversió. Un exemple notable va ocórrer al novembre de 2024 quan Coca-Cola va llançar tres anuncis creats amb IA per a la seva campanya nadalenca anual. Aquesta jugada teòrica va integrar la tecnologia generativa d’IA en anuncis festius, però va ser ràpidament criticada per espectadors i professionals creatius. L’animador Alex Hirsch, creador de la popular sèrie Gravity Falls, va condemnar públicament la decisió de Coca-Cola de substituir artistes humans per contingut d’IA, expressant preocupacions que això minvava la integritat artística i reduïa l’impacte emocional que la creativitat humana aporta a la narració. En resposta, Coca-Cola va defensar la seva elecció, ressaltant l’objectiu de combinar la creativitat human amb tecnologia de punta, afirmant que l’IA augmentaria i no substituiria la inventiva humana. Malgrat les crítiques, Coca-Cola va continuar utilitzant anuncis generats per IA durant la temporada nadalenca de 2025, assenyalant una tendència més àmplia a la indústria de buscar un equilibri entre innovació i expectatives del públic. De manera similar, la indústria de l’entreteniment ha rebut crítiques pel seu ús d’IA en màrqueting. Al març de 2025, Paramount Pictures va rebre atenció negativa per utilitzar guions i narracions amb IA en una promoció a Instagram per a la pel·lícula Novocaine. La veu robotitzada, que recordava vídeos de spam d’IA de baixa qualitat, mancada d’autenticitat i incapaç d’engrandir l’interès del públic, va enlairar debats sobre l’ús apropiat de l’IA en publicitat creativa. Poc després, A24, coneguda per les seves pel·lícules artístiques i independents, va rebre crítiques per llançar pòsters amb IA per a la pel·lícula de 2024 Civil War, incloent una imatge estranya de soldats disparant contra un cigne gegant que no encaixava en la narrativa ni en el to de la pel·lícula.

Això va posar de manifest les limitacions de la IA per recrear i promocionar històries humanes complexes sense una guia humana adequada. Al sector dels videojocs aquell mes, Activision va publicar anuncis generats per IA per a jocs de ficció com “Guitar Hero Mobile”, “Crash Bandicoot: Brawl” i “Call of Duty: Zombie Defender”. Aquestes publicitats de baixa qualitat van aconseguir ràpidament notorietat com “sopa d’IA” a causa de la pobres valors de producció i manca de contingut autèntic. Activision va aclarir que aquestes publicacions formaven part d’una enquesta d’interès del consumidor per a valorar la demanda de nous títols, il·lustrant els desafiaments que afronten les marques per equilibrar la creativitat amb l’experimentació amb dades de l’IA. La controversia sobre la publicitat amb IA també s’encreua amb tendències culturals dirigides a públic més jove. Els anunciants van adoptar la tendència italiana “brainrot” de l’IA—un estil d’obres d’art i memes creats per IA, surreals i caòtics, molt populars entre els mil·lenials i la Generació Z per la seva ironia i absurd. Tot i que innovador, aquest enfocament planteja preguntes sobre l’eficàcia a llarg termini del contingut impulsat per IA en reemplaçar la creativitat humana genuïna. En resum, el debat sobre la publicitat amb IA reflecteix preocupacions més àmplies de la societat sobre el paper de la tecnologia en les indústries creatives. Els crítics argumenten que una sobredependència en l’IA redueix la qualitat artística i la profunditat emocional, fent que el contingut sigui homogeneïtzat i que deixi de connectar amb el públic. Al contrari, els defensors destaquen la capacitat de l’IA per augmentar la creativitat, optimitzar la producció i permetre publicitats innovadores i personalitzades a gran escala, advocant per una col·laboració entre eines d’IA i talent humà. A mesura que empreses com Coca-Cola, Paramount Pictures, A24 i Activision segueixen experimentant amb contingut d’IA, el món de la publicitat es troba en un cruixament—buscant un equilibri entre el avenç tecnològic i la preservació dels elements humans fonamentals per a la narració atractiva. Les properes campanyes hauran de garantir que l’IA millori i no minvi l’autenticitat i la connexió emocional. Aquest discurs en evolució convida els màrqueting, creadors i consumidors a avaluar de manera reflexiva les implicacions ètiques i artístiques de l’IA en els mitjans, ja que la seva presència creixent modela narratives culturals i percepcions del consumidor, influenciant profundament el futur de la publicitat.