La intel·ligència artificial (IA) avançada està a punt de transformar la física fonamental i proporcionar informació sobre el destí de l'univers, tal com ha assenyalat el futur director general del Cern, el professor Mark Thomson, que assumirà el càrrec el 1 de gener de 2026. Destaca que l'aprenentatge automàtic està facilitant avenços significatius en la física de partícules, semblants a les prediccions impulsades per IA de les estructures proteiques reconegudes amb un Premi Nobel. Al Gran Col·lididor d'Hadrons (LHC), s'empren mètodes sofisticats per detectar esdeveniments rars que podrien explicar com les partícules van guanyar massa després del Big Bang i avaluar l'estabilitat de l'univers. Thomson subratlla que aquests desenvolupaments representen millores substancials, transformant el camp mitjançant tècniques complexes d'IA per abordar problemes de dades intricats, similars als de l'apilament de proteïnes. Aquest impuls es produeix mentre el Cern defensa el Future Circular Collider, una instal·lació proposada de 90 km que superaria la capacitat de l'LHC. Malgrat el cinisme sobre l'adequació econòmica del projecte de 17 milions de dòlars i la recent manca de resultats innovadors de l'LHC, Thomson afirma que l'IA millora la recerca de nova física, amb expectatives de grans descobriments post-2030 degut a una actualització planificada que augmentarà la intensitat del feix de l'LHC deu vegades. Una mesura clau implica observar dos bosons de Higgs simultàniament, permetent als científics estudiar l'autocopulació de la partícula de Higgs, crucial per entendre com les partícules van adquirir massa poc després del Big Bang.

Thomson, inicialment escèptic sobre aquesta capacitat, ara és optimista sobre fer mesures significatives. Aquesta comprensió de l'autocopulació de Higgs podria revelar si el camp de Higgs ha assolit un estat estable o si és possible una transició dràstica futura, un escenari alineat amb algunes prediccions del Model Estàndard. No obstant això, experts com el Dr. Matthew McCullough tranquil·litzen que aquests esdeveniments no haurien de representar una amenaça per la humanitat en un futur pròxim. Thomson també assenyala que l'IA s'integra en diverses operacions de l'LHC, millorant la recollida i l'anàlisi de dades. Com que l'LHC genera al voltant de 40 milions de col·lisons per segon, l'IA ajuda a determinar ràpidament quins esdeveniments són notables. Això ha permès als científics aconseguir més amb les seves dades del que anteriorment es considerava possible, marcant almenys dues dècades d'avançament en només deu anys gràcies a les contribucions de l'IA. A més, mentre la matèria fosca continua sent elusiva, l'IA generativa pot facilitar qüestions exploratòries més àmplies sobre aspectes desconeguts de les dades, ajudant així potencialment en la recerca d'aquesta substància misteriosa que es creu que constitueix gran part de l'univers.