Les plataformes de xarxes socials són cada cop més utilitzant la intel·ligència artificial (IA) per millorar la seva moderació de contingut en vídeo, en abordar l’increment de vídeos com a forma dominant de comunicació en línia. Aquestes plataformes afronten el repte important de filtrar els discursos d’odi i els materials nocius per mantenir espais digitals segurs i respectuosos. Les eines de moderació de vídeos basades en IA utilitzen tècniques avançades d’aprenentatge automàtic i processament de llenguatge natural per analitzar de manera sistemàtica les Càrregues, detectant llenguatge ofensiu, imatges i comportaments inapropiats. Processen l’àudio transcrivint l’elocució per identificar discursos d’odi o amenaces, examinen imatges en visuals per a actes violents, símbols d’odi o escenes inquietants, i avaluen pistes comportamentals i de context per marcar assetjament, acoso o desinformació. Automatitzar aquesta moderació permet a les plataformes gestionar de manera més efectiva el flux immens i continu d’audiovisuals generats pels usuaris. Aquest desplegament d’IA suposa una millora significativa respecte a les revisions manuals tradicionals, que depenen en gran mesura de moderadors humans. A causa del gran volum de contingut, la moderació exclusivament humana és poc pràctica i pot causar retards o una aplicació inconsistent de les polítiques. L’IA ofereix un anàlisi gairebé en temps real, permetent una eliminació o marcació més ràpida de contingut nociu abans que es difongui àmpliament. Tot i això, la moderació de vídeos amb IA encara afronta desafiaments crítics. Interpretar amb precisió el context, les subtileses culturals i la intenció continua sent difícil; frases o símbols poden tenir significats diferents segons la cultura o la situació, complicant la capacitat de la IA per distingir contingut realment d’odi d’ús educatiu o artístic.

A més, l’IA sovint té dificultats amb la sàtira, l’ironia o el llenguatge codificat que els humans comprenen però que les màquines poden interpretar malament, corrent el risc de censura excessiva o de no eliminar continguts nocius. Les biaixes en les dades d’entrenament també poden produir una moderació desigual, afectant de manera desproporcionada alguns grups o punts de vista. Per mitigar aquests problemes, les empreses de xarxes socials refinen constantment els models d’IA, utilitzant conjunts de dades millorats i culturalment diversos, i integren la moderació amb IA amb supervisió humana per a judicis subtils. Aquesta estratègia híbrida busca equilibrar l’eficiència i la precisió, assegurant una acció ràpida contra contingut nociu, tot respectant la llibertat d’expressió i la diversitat cultural. L’ús de IA en la moderació de vídeos reflecteix una tendència més àmplia de govern digital: aprofitar la tecnologia per frenar l’odi, la desinformació i els comportaments nocius en línia. A mesura que les plataformes evolucionen, les eines d’IA representen esforços proactius per fomentar comunitats d’internet més segures i inclusives, tot i que l’atenció contínua, la transparència i l’ètica són essencials. En resum, la moderació de contingut en vídeo amb IA és una innovació vital en la lluita contra materials nocius en línia. Automatitzant la detecció i eliminació de contingut ofensiu, promou entorns digitals més segurs. No obstant això, els desafiaments en la interpretació del context i les subtileses culturals requereixen un enfocament prudent i multifacètic. Mitjançant la millora contínua i la col·laboració entre la tecnologia d’IA i el judici humà, les plataformes de xarxes socials poden protegir millor els usuaris del discurs d’odi i els continguts nocius, fomentant alhora un discurs en línia respectuós i vibrant.