El desplegament de la intel·ligència artificial (IA) en la videovigilància s'ha convertit en un tema crític entre els responsables polítics, els experts en tecnologia, els defensors dels drets civils i el públic en general. A mesura que la IA avança, la seva integració en els sistemes de vigilància ofereix beneficis notables per a la seguretat pública, però també planteja greus preocupacions sobre la privacitat i la seguretat de les dades. La videovigilància activada per IA utilitza algoritmes avançats per a l'anàlisi en temps real de les vostres imatges, permetent una detecció més ràpida i precisa de possibles amenaces. Això permet a les forces de l'ordrerespondre de manera immediata a incidents com a crims, accidents de trànsit o comportaments sospitosos. En zones atapeïdes com aeroports, estacions de tren i centres urbans, la vigilància amb IA ajuda a identificar riscos i a evitar que les situacions perilloses s'escalin. Una de les grans avantatges de la IA en la vigilància és la seva capacitat per processar contínuament grans quantitats de dades visuals més enllà de les capacitats humanes. A diferència de la vigilància tradicional, que depèn del personal de seguretat que mira diverses càmeres i que pot patir fatiga o errors, els sistemes d'IA poden detectar comportaments inusuals, reconèixer cares o objectes i alertar els operadors de manera ràpida, millorant així la consciència situacional i l'eficàcia. No obstant això, la vigilància millorada amb IA presenta desafiaments importants, especialment en relació amb la privacitat individual i la protecció de dades. La recollida i l'anàlisi massiva de dades de vídeo pot conduir a escenaris de vigilància generalitzada on les persones són rastrejades de manera omnipresent sense el seu consentiment. El reconeixement facial combinat amb IA pot identificar i monitoritzar individus en diferents llocs, cosa que alimenta preocupacions sobre una vigilància governamental o corporativa generalitzada. La seguretat de les dades és un altre tema crític, ja que les dades de vídeo sovint contenen informació personal sensible.

Sense proteccions adequades, aquestes dades són vulnerables a pirates informàtics, accessos no autoritzats o abusos, cosa que pot exposar els moviments, comportaments i identitats de les persones, amb possibles conseqüències com discriminació, assetjament o altres mals. A més, els algoritmes d'IA poden portar biaixos provinents de les dades amb què s'han entrenat, causant inexactituds o tracte injust; per exemple, els sistemes de reconeixement facial han mostrat en ocasions taxes d'error més altes per a determinats grups demogràfics, provocant identificacions incorrectes o objectius erronis. Equilibrar els beneficis de millorar la seguretat pública amb la protecció dels drets a la privacitat és un repte complex i continuat. Els responsables polítics han de desenvolupar marcs reguladors que assegurin transparència, responsabilitat i equitat, incloent estàndards per a la minimització de dades, el consentiment, la limitació de l'ús i mesures de seguretat fortes. Els desenvolupadors de tecnologia també tenen un paper fonamental en dissenyar sistemes d'IA amb funcions que preservin la privacitat, com ara mètodes d'anonimització i controls estrictes d'accés a les dades. La col·laboració entre governs, el sector privat i la societat civil és essencial per construir confiança i establir millors pràctiques. El debat públic obert i inclusiu sobre la vigilància amb IA és clau per abordar els dilemes ètics que envolten aquesta tecnologia. Iniciatives d'educació i sensibilització poden empoderar les persones per entendre les implicacions d'aquests sistemes i defensar els seus drets. En conclusió, la vigilància amb vídeo millorada amb IA ofereix millores significatives en seguretat i resposta a emergències, però també planteja preocupacions importants en matèria d'infracció de la privacitat i vulnerabilitats en la seguretat de les dades. Anar cap endavant requereix un enfocament equilibrat i responsable que aprofiti els avenços tecnològics mentre respecta les llibertats individuals i promou un diàleg transparent entre totes les parts interessades.