En els últims anys, ciutats de tot el món han integrat de manera creixent la intel·ligència artificial (IA) en els sistemes de videovigilància per millorar la supervisió dels espais públics. Aquests sistemes avançats utilitzen algoritmes sofisticats d'aprenentatge automàtic per analitzar les imatges en viu en temps real, amb l'objectiu de detectar comportaments sospitosos i amenaces a la seguretat de manera més efectiva que els mètodes tradicionals. Aquesta adopció s’alinea amb una tendència més àmplia d'aplicar tecnologia d'avantguarda per millorar la seguretat urbana, abordant els desafiaments de gestionar poblacions grans i complexes on la detecció ràpida d’incidents és essencial per prevenir la delinqüència i protegir la ciutadania. La videovigilància amb IA pot processar simultàniament grans fluxos de dades provinents de nombroses càmeres, identificant activitats sospitoses per facilitar una resposta immediata de les forces de l'ordre. Un dels grans avantatges de la vigilància amb IA és la seva capacitat de reduir l'error humà i els retards inherents a la vigilància manual. Els operadors humans poden envellir-se o passar per alt esdeveniments crítics, mentre que els algoritmes d'IA ofereixen una vigilància constant, sense distraccions. Aquesta anàlisi contínua permet respondre amb més rapidesa, cosa que pot salvar vides en situacions d’emergència com atacs terroristes, delictes violents o intervencions urgents. A més, la videovigilància amb IA ofereix escalabilitat i adaptabilitat: a mesura que les ciutats amplien la seva infraestructura de control, els sistemes d’IA poden ser actualitzats i entrenats per reconèixer nous patrons de perill. Funcions com la reconeixença facial, la detecció d’objectes i l’anàlisi conductual també enforteixen la seva capacitat d’identificar sospitosos o elements sospitosos en els espais públics. Malgrat aquests avantatges, la vigilància basada en IA planteja preocupacions ètiques i de privacitat importants.

Defensors de la privacitat alerten que la vigilància per IA de manera pervasive comporta riscos d’espionatge massiu, vulnerant els drets individuals a la privacitat i a la llibertat a través de la recollida contínua de dades i la creació de perfils detallats sense consentiment. Els crítics també apunten possibles abusos, incloent-hi la focalització discriminatòria de grups demogràfics a causa d’algoritmes parcialitzats o l’ús indegut de la tecnologia de reconeixement facial. La manca de transparència i responsabilitat en algunes implementacions intensifica aquestes preocupacions, ja que sovint els ciutadans desconeixen l’abast de la vigilància o com s’emmagatzemen i utilitzen les dades. En resposta, experts i organitzacions de la societat civil proposen la creació d’un marc regulador clar i un control rigorós per assegurar que la vigilància amb IA respecti els drets humans i els estàndards ètics. Les mesures inclouen limitar la recollida de dades, protegir el seu emmagatzematge, garantir la transparència sobre el seu ús, i establir mecanismes d’opinió pública i recursos per a possibles abusos. Algunes ciutats ja comencen a aplicar aquestes mesures de protecció —com ara l’anonimització de dades, la restricció a l’accés a informació sensible i la realització d’auditories regulars sobre la justícia i precisió dels sistemes d’IA—, tot promovent la participació ciutadana per equilibrar els beneficis tecnològics amb la protecció de les llibertats fonamentals. A mesura que les àrees urbanes continuen incorporant la IA en els sistemes de seguretat pública, aquestes tecnologies mostren un gran potencial per transformar la seguretat. No obstant això, el seu èxit depèn no només de l’eficàcia tècnica sinó també de consideracions ètiques, marcs legals i la confiança social. La investigació contínua, la governança transparent i el debat informat entre la ciutadania seran clau per modelar un futur en què la vigilància per IA es desplegui de manera responsable a nivell global.