Les agency de la força policial a tot el món incorporen cada vegada més tecnologies d’intel·ligència artificial (IA) als seus sistemes de videovigilància per millorar la monitorització dels espais públics. Aquesta transició cap a una vigilància basada en IA representa un canvi important en la manera com les autoritats treballen per mantenir la seguretat pública i prevenir activitats criminals. Els sistemes de videovigilància amb IA analitzen en temps real els fluxos de vídeo en viu, permetent la detecció automàtica de comportaments i activitats sospitoses. A diferència dels sistemes tradicionals que depenen en gran mesura d’operadors humans que miren diverses pantalles, la IA pot processar simultàniament grans volums de dades visuals. Aquests sistemes empren algoritmes avançats per detectar patrons inusuals, com ara quists, moviments sobtats o entrades no autoritzades en àrees restringides, que d’altra manera podrien passar desapercebuts. Una característica clau de la vigilància amb IA és la tecnologia de reconeixement facial. Aquests sistemes poden escanejar cares en les imatges de vídeo i comparar-les amb bases de dades que contenen persones conegudes, incloent-hi persones d’interès o amb ordre de detenció vigent. Aquesta capacitat permet una identificació i localització ràpida dels sospitosos, cosa que pot facilitar la intervenció de les forces de seguretat abans que els incidents s’agreugin. La integració de la IA també permet enviar alertes immediates a les autoritats quan es detecten possibles amenaces. Aquesta resposta en temps real augmenta la probabilitat de prevenir incidents o d’arrestar sospitosos ràpidament, contribuint a una seguretat comunitària millorada mitjançant una acció policial més àgil i una reducció del dany criminal. Malgrat aquestes clares avantatges, la implementació de la IA en la videovigilància planteja qüestions importants sobre la privadesa i l’ètica. Moltes organitzacions de drets civils i defensors de la privacitat avisen que una vigilància generalitzada podria vulnerar els drets a la privacitat i a la llibertat de moviment de les persones.

La recopilació i l’anàlisi extensiva de dades personals, incloent-hi detalls biomètrics com imatges facials, comporta riscos relacionats amb la seguretat de les dades i possibles usos indeguts. Els responsables polítics, desenvolupadors de tecnologia, experts legals i stakeholders públics participen actualment en discussions per crear guies ètiques sòlides i estàndards de protecció de dades. Aquests marcs busquen equilibrar els beneficis d’una seguretat pública reforçada amb la necessitat de protegir els drets a la privacitat i prevenir l’abús de la tecnologia. Entre les mesures proposades hi ha la limitació de la conservació de dades, la transparència en les pràctiques de vigilància i la imposició de controls estrictes d’accés a la informació sensible. A més, s’està abordant la preocupació pel biaix algorítmic i la precisió dels sistemes. És fonamental que la IA no dirigixi la seva atenció de manera desproporcionada ni identifiqui incorrectament persones en base a factors demogràfics. La investigació ongoing subratlla la importància d’augmentar l’equitat i la fiabilitat amb dades diverses i amb proves exhaustives abans del desplegament d’aquestes eines. En resum, la adopció de la videovigilància amb IA per part de les forces de seguretat ofereix un mitjà potent per incrementar la seguretat pública i accelerar respostes davant de les amenaces. No obstant això, aquest avanç ha d’anar acompanyat de mesures de protecció sòlides per protegir la privacitat, assegurar una aplicació ètica i mantenir la confiança pública. A mesura que evoluciona la tecnologia d’IA, serà vital mantenir un diàleg continu entre tots els implicats per gestionar els desafiaments complexos i les oportunitats que aquestes innovacions en la vigilància policial presenten.