Les ciutats de tot el món adopten cada vegada més sistemes de vigilància per vídeo impulsats per IA per millorar la seguretat pública i monitoritzar millor els entorns urbans. Aquestes tecnologies avançades utilitzen la intel·ligència artificial per analitzar en temps real les calçades de vídeo en directe, detectant comportaments anòmals, identificant possibles amenaces i donant suport a les forces de l’ordre. Aquesta integració suposa un canvi important en la gestió de la seguretat pública, ja que proporciona noves eines per a la prevenció del crim i la resposta ràpida. El principal avantatge de la vigilància basada en IA rau en la seva capacitat per processar grans quantitats de dades més enllà de la capacitat humà. A diferència de la vigilància tradicional, que necessita una força de treball significativa i tendeix a ser reactiva, els sistemes d’IA monitoritzen contínuament múltiples feeds de càmeres, analitzen patrons i alerten immediatament d’activitats sospitoses. Per exemple, poden identificar equipatges no vigilats a l’aeroport, concentracions anòmales de persones o moviments sospitosos que indiquen comportament criminal, permetent intervencions més ràpides que podrien evitar que els actes delictius s’escalen. A més, la vigilància millorada per IA ajuda les autoritats a identificar persones d’interès mitjançant tecnologies de reconeixement facial i de biòmetres. Aquesta capacitat és valuosa per localitzar sospitosos o persones desaparegudes, millorant així l’eficiència de les forces de seguretat, optimitzant l’assignació de recursos i reduint els temps de resposta davant de situacions d’emergència. No obstant això, el desplegament de la vigilància per IA en espais públics ha provocat debats sobre la privadesa i l’ètica. Els crítics avisen que la vigilància constant infringix la privadesa dels individus, creant una atmosfera de vigilància perpetua que podria suprimir la llibertat d’expressió i modificar el comportament públic. També hi ha preocupacions pel que fa a l’emmagatzematge de dades, l’accés a aquestes i el possible mal ús. Les qüestions ètiques s’estenen a la precisió i justícia dels algoritmes d’IA, especialment les tecnologies de reconeixement facial.

La investigació ha revelat taxes d’error més altes a l’identificar persones de certs grups demogràfics, comportant riscos de sospites errònies o discriminació. Aquests desafiaments posen de manifest la necessitat de transparència, rendició de comptes i proves exhaustives en el desenvolupament i desplegament de la vigilància per IA. En resposta, responsables polítics, tecnòlegs i grups de drets civils defensen regulacions exhaustives que dirigesquin la vigilància per IA. Les mesures suggerides inclouen protocols estrictes de recollida i conservació de dades, avaluacions d’impacte obligatoris, el reconeixement del consentiment informat de la població i supervisió independent per garantir el compliment legal i ètic, així com mantenir la confiança pública. Alhora, algunes ciutats busquen enfocaments equilibrats que aprofitin els avantatges de la IA mentre protegeixen els drets individuals. Les estratègies inclouen restringir la vigilància a zones de risc alt, anonimizar les dades quan sigui possible, involucrar els membres de la comunitat en la presa de decisions i mantenir la transparència sobre els objectius, les capacitats i les limitacions de la vigilància per IA per fomentar una major comprensió i accepted de la ciutadania. El ràpid avanç de les tecnologies d’IA presenta tant oportunitats com desafiaments per a la gestió de la seguretat urbana. Mentre les ciutats intenten ser més intel·ligents i segures, la vigilància per vídeo basada en IA juga un paper fonamental en la configuració del futur de la seguretat pública. No obstant això, cal navegar amb cautela en la intersecció d’innovació tecnològica, preocupacions per la privadesa i responsabilitat ètica, mantenint un equilibri que garanteixi els drets individuals i la confiança social. En resum, la vigilància per vídeo millorada amb IA ofereix eines potents per monitoritzar espais públics, detectar amenaces i ajudar a les forces de seguretat en temps real, prometent una major seguretat i eficiència operativa. No obstant això, planteja qüestions importants de privadesa i ètica. El diàleg continuat, una regulació reflexiva i una implementació transparent seran essencials per aprofitar tot el potencial d’aquestes tecnologies mentre s’estimen els drets individuals i es manté la confiança de la societat.