Leonard Hyman, un expert destacat en polítiques energètiques i consum, ha destacat recentment la creixent demanda energètica de les empreses d'intel·ligència artificial (IA) als Estats Units. En una carta detallada sobre aquesta preocupació urgent, Hyman subratlla la necessitat urgent de transparència i responsabilitat per part de les empreses d’IA pel seu consum energètic significatiu. L’argument central d’Hyman se centra en l’escala enorme en què les operacions d’IA podrien afectar el sistema energètic nacional. Ell assenyala que l’ús total d’energia d’aquestes empreses als EUA podria igualar la producció contínua de 50 centrals nuclears en funcionament permanent. Aquesta projecció alarmant planteja greus preguntes sobre si la infraestructura de la xarxa elèctrica existent pot gestionar una demanda tan gran sense arriscar la seva estabilitat o tenir fallades. Segons Hyman, el problema no només és la viabilitat tècnica de proporcionar aquesta energia, sinó també la càrrega financera que recau sobre la ciutadania en general. Actualment, el cost de la inversió i les despeses energètiques vinculades a l’alimentació de les tecnologies d’IA tendeixen a recaure de manera desproporcionada en els consumidors d’electricitat mitjans. Això crea efectivament un subsidi implícit, on els ciutadans de destí comú assumiran costos que, probablement, haurien de ser responsabilitat del sector lucratiu de l’IA. Hyman reclama un canvi de política que obligui les empreses d’IA — moltes de les quals compten amb recursos finances sòlids — a assumir la responsabilitat directa d’obtenir la seva pròpia energia. Aquesta responsabilitat inclouria no només la compra d’electricitat, sinó també el finançament de la infraestructura per a la transmissió d’energia i sistemes de reserva fiables.

Assignant les centralitzacions de l’energia exclusivament a la indústria, Hyman creu que els costos es distribuirien de manera més justa i que les empreses estarien incentivades a buscar innovacions en l’eficiència energètica. Tot i que la transparència continua essent important, Hyman la considera com una qüestió secundària davant de garantir que els grans consumidors d’energia paguin la seva part justa. Proposa un marc que faci que les empreses d’IA siguin responsables pels seus costos energètics, cosa que alentirà naturalment aquestes empreses a reduir de manera rigorosa el seu consum d’energia i, així, disminuir la seva petjada ambiental. Les conseqüències d’adoptar les propostes d’Hyman serien importants. Aquestes polítiques podrien motivar les empreses d’IA a replantejar els seus models operatius amb un enfocament més intens en la sostenibilitat i l’eficiència dels costos. A més, això protegiria els consumidors comuns de dur a terme una càrrega financera injusta relacionada amb l’alimentació dels avenços en IA. En concloure la seva carta, Hyman fa una crida a intervencions polítiques fermes. Ressalta la necessitat de prevenir que les empreses d’IA surtin beneficiant-se dels subsidi més o menys implícits de l’energia que actualment són finançats pel públic. Aquests passos Promourien un enfocament més equilibrat i responsable en el consum energètic mentre les tecnologies d’IA continuen creixent i evolucionant. L’ apel·lació d’Hyman als responsables polítics i al públic subratlla la intersecció crítica entre el progrés tecnològic i la gestió sostenible de l’energia. A mesura que l’IA transformi diverses indústries, abordar la seva demanda energètica amb transparència i justícia serà essencial per preservar una infraestructura energètica resilient i equitativa.