En la fase de tancament d’una demanda antimonopoli important contra Google, el jutge de district dels Estats Units Amit Mehta avalu·la atentament com les noves tecnologies d’intel·ligència artificial generativa (IA) podrien transformar el mercat de cerca en línia. Aquesta demanda, iniciada pel Departament de Justícia (DOJ), qüestiona el domini de fa temps de Google en el sector dels motors de cerca i examina si els canvis tecnològics recents podrien modificar el panorama competitiu. Durant els arguments de tancament, tant el DOJ com Google van exposar les seves posicions i el jutge Mehta va preguntar sobre els possibles efectes dels nous avenços en IA en el mercat de cerca. El jutge buscava dades detallades sobre si nous competidors, que utilitzen innovacions en IA generativa, podrien desafiar de manera factible la posició consolidada de Google. El DOJ va criticar el control prolongat de Google sobre el mercat de cerca, argumentant que ha Roman gairebé inalterat durant gairebé vint anys. Segons el DOJ, un factor clau en el domini de Google són els acords d’exclusivitat amb grans fabricants de navegadors i dispositius com Apple, Samsung i Mozilla. Segons es diu, aquests contractes garanteixen a Google Search una posició preferent i accés preferent, restringint efectivament la competència i limitant l’elecció dels consumidors. El DOJ va qualificar aquesta configuració com un obstacle important que afavoreix la manca d’innovació i preserva el monopoli de Google. Per altra banda, l’equip legal de Google defensà la seva posició posant èmfasi en la preferència dels usuaris. Asseguraren que els consumidors trien Google Search i el navegador Chrome principalment per la seva qualitat superior, precisió en les cerques i millor experiència d’usuari, i no per comportaments monopolístics. A més, els advocats de Google van destacar que les eines d’IA generativa, que recentment han adquirit una gran atenció, no s’haurien de confondre amb els motors de cerca tradicionals.

Sostingueren que aquests productes impulsats per IA funcionen de manera diferent i no competeixen directament amb els serveis bàsics de cerca per la web. La defensa de Google es va centrar a presentar el desenvolupament de la IA com una evolució tecnològica més que com una prova d’acció anticoncurrente. Malgrat aquesta defensa, un funcional del DOJ va suggerir que podrien ser necessàries intervencions importants per restablir un mercat competitiu. Una de les mesures proposades inclou el possible desinversió del navegador Chrome de Google, amb l’objectiu de trencar el control de Google sobre els canals de distribució de la cerca i permetre que els competidors guanyin terreny. És previsible que el jutge Mehta dicti una decisió sobre les mesures correctores a l’agost. Donats els riscos elevats i les complexitats tecnològiques, l’equip legal de Google està disposat a apel·lar si el tribunal conclou que la conducta de Google constitueix un monopoli. Aquesta demanda suposa un moment clau en la vigilància antimonopoli, coincidint amb el gir estratègic de Google cap a productes i eines impulsades per IA, deixant de banda la cerca tradicional en la web. El cas posa de manifest com avenços tecnològics com la IA generativa complicquen els esforços reguladors. A mesura que la IA avança i modela el comportament de la cerca a Internet, els reguladors i els tribunals enfrentaran el repte d’elaborar polítiques de competència que s’adaptin a la ràpida innovació, mentre protegeixen condicions de mercat justes. Aquesta demanda històrica contra Google podria establir precedents clau en la regulació de les grans empreses tecnològiques en l’era de la IA. La seva resolució probablement impactarà no només en les estratègies comercials futures de Google sinó també en els estàndards més amplis de la indústria en matèria de competència i elecció del consumidor en els mercats digitals. Els observadors esperen amb interès la decisió del jutge Mehta, conscients del seu potencial per influir en la futura dinàmica de la cerca en línia i la integració de la intel·ligència artificial.