Adrian Ward, un conductor experimentat a Austin, Texas, va afrontar una desorientació sobtada el novembre passat quan el seu Apple Maps va fallar, revelant la seva dependència de la tecnologia per a la navegació. Aquest incident va ressaltar una preocupació generalitzada que l'Internet està afectant negativament la memòria humana. Enquestes han identificat un fenomen que s'anomena 'amnèsia digital', on les persones obliden la informació perquè saben que està emmagatzemada digitalment. Oxford University Press fins i tot va destacar la 'descomposició cerebral', descrivint el declivi de l'agudesa mental a causa del consum de contingut trivial en línia. Experts com Daniel Schacter de Harvard adverteixen contra prediccions alarmistes sobre la pèrdua de memòria a causa de la tecnologia. Mentre que alguns estudis indiquen que les eines digitals poden perjudicar el rendiment de la memòria en determinats aspectes—com ara els usuaris de GPS que tenen dificultats per recordar rutes—no hi ha proves sòlides d'un declivi general significatiu en les capacitats de memòria. Les afirmacions que "Google ens està tornant estupids" es consideren exagerades per investigadors com Elizabeth Marsh. Amb l'augment d'eines d'intel·ligència artificial (IA), com ChatGPT, han sorgit noves preguntes sobre el seu impacte en la memòria. Els investigadors adverteixen que els xatbots podrien fomentar la mandra cognitiva i contribuir a la creació de records falsos, tal com es veu amb els 'deadbots'—recreacions digitals d'individus difunts que poden expressar pensaments que mai van compartir. El concepte d'utilitzar Internet com un banc de memòria extern va guanyar força a partir d'un estudi de 2011 de Betsy Sparrow, que suggeria que les persones pensen cada cop més en l'Internet quan busquen respostes, i que saber que la informació serà guardada porta a una pitjor evocació.

No obstant això, els estudis de replicació han qüestionat la fiabilitat d'aquestes conclusions, demanant uns estàndards de recerca més rigorosos. Ward es manté com a defensor dels descobriments de Sparrow, unint el concepte de memòria transactiva—compartir coneixements amb altres—amb les nostres interaccions cada vegada més digitals. Aquest alliberament cognitiu permet als individus descarregar les exigències de memòria als dispositius, alliberant capacitat mental per a altres tasques. La recerca mostra que la forta dependència del GPS pot perjudicar la memòria espacial, reflexant troballes anteriors que assenyalen que prendre fotografies pot disminuir la retenció de memòria d'aquests subjectes. En última instància, l'alliberament cognitiu pot ser beneficios per permetre un millor enfocament en altres tasques. Tanmateix, els estudis revelen que les persones sovint confonen la informació d'Internet com si fos el seu propi coneixement, cosa que pot portar a una sobreconfiança en la seva memòria. Els experiments de Marsh suggereixen que la manera en què s'es presenta la informació en línia podria fomentar la familiaritat i les percepcions errònies sobre el coneixement personal. El paisatge evolutiu de la IA i dels motors de cerca continua plantejant desafiaments pel que fa a com percebem i utilitzem la nostra memòria enmig d'una sobrecàrrega d'informació.