Les pràctiques d’auditoria de les empreses de tresoreria de Bitcoin han estat recentment sota una intensa vigilància, revelant grans dificultats en termes de transparència i verificació dins d’aquest sector emergent. Una nova crítica publicada destaca la naturalesa opaca d’aquestes auditories, comparant-les humorísticament amb un esquema fictici que implicava una empresa de tresoreria amb moneda de lliura esterlina. Aquesta metàfora exposa els riscos de sobrevaloració d’actius, confusió i fins i tot engany que poden ocórrer quan les auditories manquen d’estàndards i transparència. Les auditories financeres tradicionals utilitzen mètodes establerts per verificar actius com diners en efectiu o valors. Els auditors normalment confirmen els saldos en efectiu a través de l’estat de compte bancari i reconciliationen transaccions amb facilitat. No obstant això, la criptomoneda — particularment el bitcoin mantingut per empreses de tresoreria — ha interromput aquestes tècniques convencionals. Problemes com adreces de carteres no revelades, la dependència de terceres parts com a custodis, el compromís opac de garanties o la rehypothecació, i les reclamacions de propietat que es solapen, frustre els auditors que intenten validar les participacions en criptomonedes. A diferència dels procediments senzills usats per a auditories d’efectiu, les auditories de criptomonedes varien àmpliament entre empreses. Aquesta variabilitat s’explica per l’absència d’un marc d’auditoria de criptomonedes estandarditzat i per una supervisió reguladora global limitada. Com a resultat, la rigorositat de les auditories oscil·la des de verificacions exhaustives fins a comprovacions mínimes o superfícies. Entre els principals accionistes públics de bitcoin, MicroStrategy destaca per utilitzar auditors consolidats com KPMG. Aquests auditors apliquen processos de verificació que requereixen juxtaposició i adaptats als desafiaments únics dels actius cryptogràfics, amb l’objectiu de mantenir la confiança dels inversors i reguladors.

En canvi, empreses com Metaplanet, Cleanspark i Semler Scientific presenten nivells variats de transparència i divulgació en les auditories, reflectint la fragmentació del sector. Moltes empreses de menor grandària o amb àmbit internacional que gestionen bitcoins proporcionen poca informació sobre els seus mètodes d’auditoria. Aquesta manca de transparència genera preocupació pel que fa a la robustesa de la verificació d’actius i els riscos ocults. Sense una comprensió clara dels procediments d’auditoria, inversors i interessats tenen dificultats per avaluar amb precisió la situació financera d’aquestes entitats i les seves participacions reals en bitcoins. L’absència d’un estàndard unificat d’auditoria per als actius criptogràfics enforteix encara més aquests problemes. Els marcs reguladors actuals no cobreixen la rapidesa de la innovació en actius digitals, creant un buit on possibles fraus o esforços enganyosos poden passar desapercebuts. Aquesta manca amenaça la integritat del mercat i pot dificultar la adopció institucional més àmplia de les criptomonedes com a actius de tresoreria. En una conclusió satírica però il·lustrativa, la crítica proposa una empresa fictícia de tresoreria de Sterling que opera com una estafa Ponzi, però que ofereix una comptabilitat completament transparent. Aquesta proposta irònica destaca la paradoxa del sector de tresoreria amb criptomonedes: predicar “No confieu, verifiqueu” mentre sovint funciona en entorns que són qualsevol cosa menys verificables. Enfatitza la necessitat urgent d’una major transparència, estandardització i supervisió reguladora per reconciliar els ideals de blockchain amb els desafiaments reals d’auditoria. A mesura que les empreses de tresoreria de Bitcoin guanyen protagonisme i influeixen cada vegada més en els balanços corporatius, els interessats han de exigir pràctiques d’auditoria més fortes que assegurin una verificada genuïna dels actius. Fins que aquestes millores no arribin, la prevalent opacitat del sector amenaça d’ocultar la veritat financera, posant en perill tant els inversors com el sistema financer més ampli.