Fa poc, vaig parlar amb Raza Rumi a Naya Daur TV sobre el paper emergent del Pakistan en l’àmbit de les criptomonedes. En el seu nucli, la blockchain és un sistema revolucionari de registre digital — segur, descentralitzat i distribuït entre molts ordenadors sense dependència d’una autoritat central. Imagineu-lo com un quadern compartit on cada transacció o contracte queda enregistrat de manera permanent, visible per a les parts autoritzades i immutable. Les criptomonedes com Bitcoin són només un aspecte de la tecnologia blockchain; les seves aplicacions van molt més enllà, incloent el seguiment de la cadena de subministrament, la gestió de préstecs i els registres immobiliaris. És crucial distingir entre les criptomonedes, que dominen els titulars, i el potencial més ampli de la blockchain, que ofereix tant oportunitats com desafiaments. La blockchain va sorgir el 2008, concebut per l’enigmàtic Satoshi Nakamoto — potser una persona o un grup — amb la visió de trencar la banca i els intermediaris creant sistemes sense confiança. Tot i això, a mitjans de 2025, aquesta visió encara no és perfecta: prometedora en teoria, però obstaculitzada per velocitats de transacció lentes, riscos de seguretat i beneficis pràctics poc clars. La tecnologia encara evoluciona i mereix un escrutini escèptic. **Gènesi i Expectació** Durant la crisi financera del 2008, Satoshi va proposar Bitcoin, pionera en la primera criptomoneda basada en blockchain dissenyada per permetre transaccions electròniques sense confiar en un intermediari. Nakamoto va romandre anònim després de llançar el primer bloc de Bitcoin a gener de 2009, amb un titular que criticava els rescat de borses — un gest simbòlic contra el control financer centralitzat. Satoshi va desaparèixer el 2010, deixant-me al voltant d’un milió de Bitcoin, pensats per oferir accés financer a qui estava sense banca. El 2015, Vitalik Buterin va introduir Ethereum, ampliant l’ús de blockchain mitjançant “contractes intel·ligrants” — acords que s’autoexecuten, com màquines automàtiques per a préstecs o vendes de propietats. L’auge de les criptomonedes el 2017 va impulsar grans inversions i una fervorosa especulació. Més enllà de les criptos, empreses com Walmart van adoptar blockchain per rastrejar la seguretat alimentària, i la iniciativa IBM Food Trust va seguir, avançant en la transparència de la cadena de subministrament. Els bancs tradicionals van actuar amb cautela; en un principi, Jamie Dimon de JPMorgan criticava la criptografia, però el 2020 va Llançar Onyx per aprofitar la blockchain per millorar els serveis financers. **Mercat i Significat** El mercat global de blockchain, que inclou programari, xarxes i serveis, va créixer de 12. 400 milions de dòlars el 2023 a un previsió de 20. 100 milions el 2024, amb projeccions de 248. 900 milions de dòlars el 2029. Tot i el ràpid creixement, still és petita en comparació amb els 7, 5 bilions de dòlars gestionats diàriament en finances convencionals. Plataformes de finançament descentralitzat (DeFi), una altra innovació de blockchain que permet préstecs i negocis sense banc, preveu superar els 100 mil milions de dòlars el 2025. Tot i això, no totes les inversions tenen èxit; algunes iniciatives desapareixen sense impacte. Més de 100 països, inclòsç Xina i alguns europeus, exploren monedes digitals de banca central (CBDCs) construïdes amb blockchain per facilitar pagaments segurs i eficients. **Adopció Institucional** Els grans bancs i governs evitixen la volatilitat descontrolada de la criptografia, utilitzant blockchain per modernitzar sistemes antics. JPMorgan Chase, que abans era escèptic, va adoptar blockchain amb Onyx, facilitant pagaments ràpids a través de JPM Coin i una xarxa que connecta més de 400 bancs. Goldman Sachs ofereix negocis amb criptomonedes a clients institucionals i experimenta amb blockchain per accelerar transaccions de bons, prometent estalvis de temps i costos. BNY Mellon i HSBC inicien serveis de custòdia d’actius digitals i negociacions de or amb blockchain. Citibank utilitza aquesta tecnologia per al processament de valuosos. Els governs també estan provant CBDCs amb blockchain; el FedNow de la Reserva Federal dels EUA, llançat el 2023, millora la rapidesa de les transferències, inspirant-se en blockchain. En lloc de l’esperit caòtic que imaginava Satoshi, aquestes institucions adapten blockchain dins d’un marc regulador estricte. **Estudi de Cas: Blockchain pràctica del DBS Bank** El DBS Bank de Singapur exemplifica la implementació controlada de blockchain. A diferència del registre públic de Bitcoin, el DBS utilitza blockchains privats accessibles només a participants de confiança. El 2024, el DBS va llançar “DBS Token Services”, integrant blockchain amb la seva plataforma de pagaments per permetre liquidacions instantànies i 24 hores al dia, 7 dies a la setmana. Un pilot amb Ant International va utilitzar “Treasury Tokens” per transferir diners entre monedes sense retard durant l’horari bancari. També van col·laborar per distribuir subvencions mitjançant contractes intel·ligents, assegurant una finançament transparent i automatitzat a empreses tecnològiques qualificades. Des del 2020, l’intercanvi digital DBS s’encarrega de valors digitals, accions i custòdia de criptomonedes de manera segura i compliant, equilibrant transparència amb el compliment regulador. Segons Lim Soon Chong del DBS, aquest enfocament permet servir els clients de manera eficient mentre redueix costos i retards. **Potencial d’ús de la Reserva Federal per a bons del Tresor** Podria la Reserva Federal dels EUA aprofitar blockchain de manera similar per al seu mercat de bons del Tresor de 27 bilions de dòlars?Actualment, la negociació i el registre són lentes i intermediats.

Blockchain podria oferir un registre immodifiable, instantani i visible per a totes les parts interessades, millorant claredat i eficiència. La Reserva Federal pot optar per una blockchain privada, garantint control i compliment regulador, en contra de l’opció oberta de criptomonedes. El projecte Guardian, amb la participació de la Fed i bancs com el DBS, explora aquest potencial, amb l’objectiu d’accelerar processos i reduir despeses. No obstant això, els desafiaments són enormes — cal seguretat indestructible, escalabilitat i claredat reguladora. Com va dir la governadora Michelle Bowman el 2024, la innovació ha de ser equilibrada amb la seguretat. La blockchain encara no està preparada per renovar completament el mercat de bons, però un enfocament mesurat com el del DBS ofereix esperança. **Impactes i Deficiències** Les criptomonedes encara són volàtils, inestables i molt lluny de ser diners de veritat, amb un volum diari (~100 mil milions de dòlars el 2025) que queda molt per davant dels 7, 5 bilions en finances convencionals. Com va afirmar la presidenta del BCE, Christine Lagarde, el 2021, la criptografia és més espectacle que amenaça sistèmica. Les xarxes de blockchain pateixen de velocitats lentes — Bitcoin fa 7 transaccions per segon, Ethereum uns 30, mentre que Visa en fa unes 1700. El consum energètic és massiu; l’extracció de Bitcoin consumeix unes 150 TWh anuals, comparable a un país petit, cosa que va portar a Elon Musk a aturar els pagaments en Bitcoin de Tesla el 2021. L’activitat criminal és un problema greu. El 2023, els atacants de ransomware van rebre 449, 1 milions de dòlars en criptomonedes, aprofitant la pseudonimitat de blockchain. Hacks de gran renom com Mt. Gox (450 milions de dòlars perduts el 2014), Poly Network (610 milions el 2021) i Wormhole (320 milions el 2022) revelen vulnerabilitats. Experts en seguretat reconeixen que la blockchain és segura en el seu nucli, però moltes aplicacions en línia són febles. **És Sempre Necessari Blockchain?** Moltes vegades, bases de dades tradicionals — més ràpides i barates — serveixen millor per a moltes tasques de seguiment, com registres sanitaris o vots. Les blockchain privades com la del DBS rebutgen l’ideal original de confiança total, cosa que va portar Bill Gates a dir el 2018 que molts projectes de blockchain són “solucions buscant un problema. ” Les tarifes de transacció en plataformes com Ethereum poden ser molt cares. La pressió reguladora augmenta: la Xina prohibeix completament la criptografia i els EUA intensifiquen les restriccions. L’executiu de Goldman Sachs Gary Cohn va subratllar el 2022 els riscos legals importants, encara que algunes àrees, com l’enfocament del DBS o parts de DeFi, demostren casos d’ús viables. **Conclusió** A maig de 2025, la trajectòria de la blockchain divergeix. L’expansió ràpida del mercat — que passa de 12. 400 milions de dòlars el 2023 a una possibilitat de 248. 900 milions el 2029 — depèn de superar desafiaments tècnics, de seguretat i reguladors. El crim, la incertesa legal i amenaces com la computació quàntica, com va dir Michio Kaku, són preocupacions. Tot i que la part de les criptomonedes encara és petita en relació amb les finances tradicionals, els usos institucionals com la blockchain privada del DBS i possibles implementacions de la Reserva Federal ofereixen cautelós optimisme. La visió de Satoshi — crear un sistema de diners sense intermediaris per empoderar els no bancaritzats — roman inspiradora, com també ho fan els contractes intel·ligents de Vitalik Buterin i els experiments institucionals. Però cal moderar l’entusiasme. La criptomoneda no és diners de qualitat; la seva especulació descontrolada i els delictes en minen la seva promesa. Els atacs d’alt perfil condemnen vulnerabilitats greus. Experts com Ray Dalio i Joseph Stiglitz adverteixen de l’efecte màgic i de les bombolles. La tecnologia blockchain té un gran potencial per modernitzar les finances i les cadenes de subministrament, però ha de superar problemes greus de velocitat, consum energètic i seguretat. Líders com Janet Yellen, Bill Gates i Christine Lagarde criden a la prudència. En definitiva, la blockchain és una eina potent però imperfecta — digna de provar-se amb cura, no de confiar-hi cegament.