El frau alimentari treu fins a 50. 000 milions de dòlars anuals de la indústria alimentària global i amenaça la salut pública. El blockchain, quan s’aplica de manera rigorosa i realista, ofereix una solució viable a aquest crim encobert. No obstant això, desafiaments com els costos elevats, l’escalabilitat, la interoperabilitat, els problemes d’integració, la privacitat, la incertesa normativa i la lenta adopció pels actors impliquen dificultats per a una implementació àmpliament generalitzada. En David Carvalho, CEO de Naoris Protocol, destaca que el frau alimentari, tot i representar una petita part del sector alimentari global de 12 bilions de dòlars, és un problema important comparable al PIB d’una petita nació com Malta. L’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura defineix el frau alimentari com l’enganyint de manera intencionada sobre la qualitat o el contingut dels aliments, incloent pràctiques com l’etiquetatge enganyós, el furt, la falsificació i la dilució. Incidents destacats inclouen la adulteració amb melamina en llet xinesa, carn de cavall venuda com a vedella a Europa i oli d’oliva diluït amb oils més barats. L’impacte econòmic és immens, però els danys a la reputació, els costos reguladors, els litigis i la pèrdua de confiança dels consumidors amplifiquen les conseqüències. L’escàndol de melamina de 2008 a la Xina, que va perjudicar més de 300. 000 infants, subratlla el tollador humà devastador. En Temujin Louie, CEO de Wanchain, nota que el frau alimentari crea un cicle viciós: les alarmes de salut erosionen la confiança dels consumidors, deteriorant les vendes i perjudicant els negocis legítims, el que provoca un debilitament sistèmic de la indústria alimentària. La complexitat i opacitat de les cadenes de subministrament globals, especialment les cadenes fredes vulnerables, faciliten el frau permetent que productes compromesos siguin mal representats com a frescos. El frau afecta no només els productes de luxe sinó també els bàsics com làctics, espècies, productes del mar, productes orgànics, mel i sucs. Els sistemes de dades fragmentats, descrits per Carvalho com a “ illes d’informació”, interrompen la visibilitat de cap a cap, fent possible que els productes fraudulents circulin sense detecció. El blockchain ofereix una contramedida prometedora mitjançant la decentralització—assegurant que cap part control molts de les dades— i la immutabilitat—evitant que les dades es puguin modificar un cop registrades. La transparència selectiva permet compartir informació sensible només entre les actors autorizats, mentre que els contractes intel·ligents automatitzen processos i fan complir els acords. La criptografia protegeix la llibreta, i la integració de sensors de l’Internet de les Coses (IoT) crea rastes de verificació infalsificables, essencials per a la integritat de la cadena de fred. Aplicacions pràctiques confirmen el potencial del blockchain.

Walmart, en col·laboració amb IBM, utilitza Hyperledger Fabric per rastrejar porc a la Xina i mangos als Estats Units, reduint els temps de traçabilitat de dies a segons. Empreses com TE-Food, Provenance, Nestlé, Carrefour i Seafood Souq exploren el blockchain per augmentar la transparència i la seguretat alimentària. Louie insisteix en un canvi de paradigma que deixi enrere la dependència d’intermediaris i documentació en paper cap a sistemes de dades verificables, mentre que Carvalho subratlla que una major visibilitat i auditableitat actuen com a dissuasorus contra el frau. Malgrat el seu potencial, el blockchain encara ha de superar obstacles importants: l’escalabilitat, el cost, la integració amb sistemes antics i les preocupacions sobre la qualitat de les dades (“garbage in, garbage out”). El blockchain assegura la integritat de les dades només quan aquestes ja són a la cadena; no obstant això, les fonts de dades externes—com oracles i dispositius IoT—són susceptibles de manipulació i fallades. La introducció manual de dades comporta riscos d’errors o manipulació, pel que seguir disposant d’una entrada de dades precisa continua sent un repte. Els desafiaments en privacitat i regulació persisteixen perquè les cadenes de subministrament alimentàries manejen dades sensibles que les empreses prefereixen no exposar. El blockchain amb permisos i la transparència selectiva poden resoldre la privacitat, però requereixen una governança clara i protocols d’accés a les dades. Les directrius reguladores són en evolució, i la participació activa de totes les parts implicades és fonamental. Louie recomana un enfocament pragmàtic centrat en casos d’ús ben definits per mostrar el valor del blockchain, recolzat per models sòlids de governança, especialment en el cas de blockchains en consorci. Carvalho destaca que la tecnologia sola no és suficient—redissenyar els processos de negoci, invertir en formació i gestió del canvi, així com fomentar una cultura de col·laboració i compartició de dades, són vitals. De cara al futur, la integració del blockchain amb l’IoT, la intel·ligència artificial (IA), l’empaquetatge intel·ligent, la robòtica, les proves ràpides i els certificats digitals obren un camí prometedor per garantir la integritat dels aliments. Els sensors IoT proporcionen dades en temps real i inalterables; la IA analitza aquestes dades per detectar anomalies i optimitzar la logística; i aquestes tecnologies conjuntament milloren la seguretat alimentària i la sostenibilitat. La infraestructura que combateix el frau alimentari també ofereix beneficis més amplis com l’augment de l’eficiència operativa, la reducció del malbaratament d’aliments i la validació de reclamacions de sostenibilitat. Les solucions basades en blockchain guanyen protagonisme més enllà dels sectors propensos a frau, amb projectes pilot que generen idees, consorcis industrials que s’organitzen i estàndards que emergeixen. Les recompenses potencials inclouen una seguretat alimentària més forta, una menor quantitat de residus, una major confiança dels consumidors i un sistema alimentari global més sostenible, just i resilient. Tot i que el frau alimentari és generalitzat, no és invencible. Una implementació i integració pensada de la tecnologia blockchain podria establir la capa de confiança necessària per abordar de manera efectiva el problema de 50. 000 milions de dòlars en frau alimentari anual.