La descentralització és la pedra angular de la tecnologia blockchain, oferint una alternativa més resilient i resistent a la censura en comparació amb els sistemes centralitzats. Però, fins a quin punt són realment descentralitzats els protocols líders de la indústria? La descentralització pot ser mesurada de diverses maneres. Una de les mesures més directes és el nombre d'entitats involucrades en el procés de validació o mineria de blocs d'una xarxa. A banda d'això, diverses altres factors poden afectar el nivell de descentralització: 1. **Infraestructures d’Allotjament:** El control sobre els nodes està fortament influenciat per on estan allotjats. Si un gran nombre d'entitats utilitzen instal·lacions controlades per només unes poques, això representa un risc per a la xarxa. Per exemple, el 2022, Hetzner va desconnectar unilateralment el 40% dels validadors de Solana. 2. **Jurisdicció:** La diversitat geogràfica redueix els riscos derivats de canvis regulatoris impredictibles. 3.

**Software Client:** Utilitzar un únic software client exposa una xarxa a més riscos per errors i vulnerabilitats en comparació amb utilitzar opcions de software diverses. Aquests aspectes són sovint utilitzats per avaluar la descentralització dels protocols líders, amb informes com el Solana Decentralization Report i Ethernodes que ofereixen dades comparatives. Tanmateix, la descentralització té els seus costos. L'augment de la latència a causa de la dispersió geogràfica pot dificultar que els validadors completin tasques a temps, provocant la pèrdua de recompenses. Això fomenta la centralització, ja que els validadors prefereixen mantenir-se a prop de grans clústers per minimitzar els retards. A més, mides més grans de blocs o durades més curtes de blocs incentiven encara més la centralització. Molts protocols desincentiven indirectament la descentralització penalitzant aquells que operen en àrees menys poblades. Sense beneficis tangibles, els pioners carreguen amb els costos de millorar la resiliència del blockchain sense incentius més enllà de la necessitat. Només uns pocs protocols ofereixen incentius predictibles per a la descentralització, com prioritzar les propostes de blocs o augmentar l'emissió de recompenses, tractant-ho normalment com a subvencions o delegacions arbitràries. Per mantenir la descentralització com a principi fonamental del blockchain, la indústria ha d'implementar mecanismes que promoguin operacions nodals diversificades, utilitzant infraestructures d'allotjament i software client variats. Sense aquests incentius, l'impuls econòmic inclinarà naturalment cap a la centralització, posant en perill la promesa del blockchain de resistència a la censura i resiliència. El futur del blockchain depèn de xarxes dissenyades intencionadament per mantenir-se descentralitzades. Hem d'assegurar que la descentralització sigui una realitat concreta i incentivada, no només un ideal.