A l’abril de 2025, el trilema de la blockchain continua sent un repte clau en el sector de la criptografia i la blockchain. Coinat per Vitalik Buterin, cofundador d’Ethereum, el trilema descriu la dificultat d’assolir simultàniament tres característiques vitals de la blockchain: descentralització, seguretat i escalabilitat. Aquest concepte segueix influint en el desenvolupament de la tecnologia blockchain, amb esforços constants per equilibrar aquestes pillar sense sacrificar-ne cap. **Què és el trilema de la blockchain?** El trilema de la blockchain posa en relleu els compromisos que han de fer els desenvolupadors en construir xarxes. Cada component és essencial, però optimitzar-ne un sovint afecta els altres: - **Descentralització:** El principi fonamental de la blockchain, que distribueix el control entre els participants en lloc d’acollir-se a una sola entitat. Incrementa la resistència a la censura i als fallos, però complica el consens i ralentitza les transaccions. - **Seguretat:** Protegeix les xarxes d’atacs com la doble despesa o la presa de control mitjançant mecanismes com el prova de treball o la prova d’interès. Una seguretat forta pot reduir la velocitat o augmentar els costos. - **Escalabilitat:** La capacitat de processar moltes transaccions de manera ràpida, essencial per a l’adopció. Per exemple, Bitcoin gestionava només unes set transaccions per segon, molt insuficients per a l’ús global. Millorar l’escalabilitat sovint implica sacrificar desentralització o seguretat. El trilema suggereix que cap blockchain pot optimitzar completament els tres aspectes al mateix temps — per exemple, augmentar l’escalabilitat podria centralitzar algunes funcions, minant la descentralització; prioritzar la seguretat pot alentir la velocitat de les transaccions, afectant l’escalabilitat. **Per què importa el trilema de la blockchain?** Més enllà d’un problema tècnic, el trilema és un obstacle fonamental per a l’adopció generalitzada de la blockchain. Per rivalitzar amb sistemes tradicionals com la banca, les cadenes de blocs han de ser descentralitzades (per generar confiança), segures (per prevenir fraus) i escalables (per suportar volum global). Fins que aquests aspectes no estiguin equilibrats, el potencial complet de la tecnologia blockchain roman no aprofitat. Aquesta tensió influència les decisions de disseny: Bitcoin prioritza la seguretat i la descentralització, però té una escassa escalabilitat, mentre que alguns blocs més nous prioritzen l’escalabilitat a costa de la descentralització, semblant-se més a sistemes centralitzats. **Esforços actuals per afrontar el trilema** A l’any 2025, cap blockchain ha resolt completament el trilema, però hi ha avanços importants: - **Protocols de capa 2:** Construïts sobre bloque a existents per millorar l’escalabilitat sense modificar la capa base.

Per exemple, la Xarxa Lightning per Bitcoin permet transaccions fora de la cadena de manera més ràpida, mantenint la seguretat i la descentralització. - **Sharding:** Ethereum 2. 0 introdueix el sharding, dividint la xarxa en cadenes paral·leles més petites per augmentar la capacitat de transaccions mentre intenta preservar la seguretat i la descentralització. - **Cadenes laterals:** Cadenes separades que processen transaccions per disminuir la càrrega de la xarxa principal, com Sion per a Ethereum, millorant l’escalabilitat sense sacrificar seguretat ni descentralització. - **Mecanismes de consens avançats:** Algorismes millorats com la prova d’interès (PoS) optimitzen la seguretat i l’escalabilitat mantenint la descentralització—l’exemple d’Ethereum fent la transició a PoS n’és un. Projectes emergents com Kaspa i Aleph Zero també generen interès. Kaspa utilitza un disseny de grafs acíclics dirigits (DAG) per oferir alta escalabilitat mentre preserva la descentralització i la seguretat. Aleph Zero usa proves de coneixement zero i criptografia avançada per augmentar l’escalabilitat sense restar qualitat a les altres pilars. Discussions en plataformes com X apunten Kaspa com una solució prometedora pel trilema i Aleph Zero treballa en qüestions relacionades amb el “ZK trilema”, però fins a maig de 2025 no s’ha presentat cap avancament definitiu. **Reptes i compromisos** El trilema sovint s’assembla al teorema CAP en sistemes distribuïts, que afirma que només dues de tres garanties— consistència, disponibilitat i tolerància a particions— es poden assolir plenament. De manera similar, els desenvolupadors de blockchain han de prioritzar entre descentralització, seguretat i escalabilitat segons l’ús: ja sigui com reserva de valor (Bitcoin), plataforma per a aplicacions descentralitzades (Ethereum) o xarxa d’alt flux de dades (Solana). **Futur** El trilema de la blockchain continua essent central en la recerca i el desenvolupament de 2025. Encara que cap projecte l’hagi resolt totalment, la innovació no deixa de pressionar els límits. Ethereum, Kaspa i Aleph Zero il·lustren avenços cap a una blockchain equilibrada que sigui descentralitzada, segura i escalable. A mesura que evoluciona la tecnologia blockchain, trobar-ne la solució és essencial perquè la seva adopció pugui ser global. Tant si és mitjançant solucions de capa 2, sharding, o arquitectures noves, la recerca de l’equilibri impulsa el sector cap endavant. Per ara, el trilema posa de manifest tant els reptes com les possibilitats prometedores dins de la tecnologia descentralitzada.