En els últims anys, la tecnologia blockchain s’ha convertit en una eina transformadora per millorar la seguretat digital, especialment en la verificació d’identitats. Aprofitar les característiques descentralitzades i immutables del blockchain permet que les persones tinguin un control millorant sobre les seves dades personals, possibilitant un sistema d’identitat digital més segur i fiable. La verificació d’identitat tradicional depèn d’autoritats i bases de dades centralitzades, vulnerables a hacking, fuites i mal ús. Les identitats basades en blockchain redueixen aquests riscos mitjançant la descentralització de l’emmagatzematge i la gestió de dades, permetent que les persones posseeixin identitats digitals verificables i infalsificables accessibles només a través de protocols autoritzats. El blockchain funciona com un llibre major distribuit que registra transaccions a través de múltiples nodes de la xarxa, eliminant els punts únics de fallada típics dels sistemes centralitzats i reduint significativament els riscos d’atacs informàtics. Els mètodes criptogràfics asseguren que les dades del llibre major són immutables i auditable, reforçant la confiança en la verificació. Un benefici principal és la identitat autoregida, on els usuaris gestionen i comparteixen de manera selectiva les seves credencials sense dependre d’una autoritat externa, garantint la privacitat i minimitzant l’exposició de dades. Els contractes intel·ligents faciliten aquesta compartició selectiva mitjançant la aplicació de regles preestablertes per a l’accés a les dades en el blockchain. Diversos sectors reconeixen el potencial de les identitats digitals basades en blockchain. La indústria financera, per exemple, accelera el procés d’incorporació segura de clients, redueix el frau i simplifica el compliment de regulacions com Conèixer el teu client (KYC) i Anti-lleguament de diners (AML).

La salut es beneficia protegint les dades dels pacients, permetent un intercanvi fluït de registres mèdics entre proveïdors autoritzats i mantenint la integritat en els assaigs clínics, abordant desafiaments històrics per protegir informació sensible de salut mentre s’assegura l’accés i la transparència. Més enllà de les finances i la salut, les entitats governamentals exploren les identitats amb blockchain per a un accés segur dels ciutadans a serveis públics i programes d’assistència social, les institucions educatives verifiquen credencials acadèmiques, i la indústria del viatge visualitza processos de facturació i embarcament optimitzats mitjançant identitats verificables. Tot i aquestes avantatges, hi persisteixen reptes. Problemes tècnics inclouen garantir la interoperabilitat entre diferents blockchains, l’escalabilitat per a volums elevats de transaccions i el desenvolupament d’interfícies amigables per a una adopció massiva. Els marcs reguladors han d’adaptar-se per donar suport a identitats descentralitzades mentre protegeixen la privacitat i la protecció de dades. La privacitat continua sent una preocupació clau; tot i que la criptografia limita l’exposició de dades, la permanència de les dades en blockchain exigeix una revisió acurada per evitar mal ús o dificultats en actualitzar informació obsoleta o incorrecta. Per equilibrar transparència i privacitat, s’exploren estratègies com una governança robusta, l’emmagatzematge de dades fora de la cadena i proves de coneixement zero. En resum, la tecnologia blockchain ofereix un camí prometedor cap a identitats digitals segures, verificables i controlades per l’usuari. El seu disseny descentralitzat aborda moltes de les deficiències dels sistemes tradicionals, millorant la seguretat, la privacitat i l’eficiència. A mesura que la seva adopció creix en diversos sectors, el blockchain està disposat a influir significativament en el futur de la gestió de la identitat digital. No obstant això, aconseguir tot el seu potencial requereix una col·laboració constant entre tecnòlegs, reguladors i stakeholders per superar els reptes tècnics, normatius i de privacitat actuals.