El Chicago Tribune ha presentat una demanda contra Perplexity AI, un motor de respostes impulsat per intel·ligència artificial, acusant l'empresa de distribuir il·licitament contingut periodístic del Tribune i de desviament de trànsit web des de les plataformes del Tribune. Aquesta desviació ha afectat de manera significativa els ingressos per publicitat del Tribune, generant greus preocupacions econòmiques. La denúncia afirma que Perplexity AI ha redistribuït les peces periodístiques originals del Tribune sense permís i ha incorporat aquest contingut al seu motor de respostes, infringint els drets de propietat intel·lectual i interrompent el model de negocis del Tribune, basat en la participació directa de l'audiència per fidelitzar lectors i generar ingressos per publicitat. Més enllà de l’ús no autoritzat i la pèrdua de ingressos, el Tribune manifesta preocupació pel fet que Perplexity AI presenti informació inexacta o enganyosa juntament amb el nom registrat del Tribune, amenaçant la reputació de la publicació per la seva confiança en el periodisme de qualitat. La demanda subratlla el possible dany a llarg termini que pot comportar associar la marca del Tribune amb informació falsa, amenaçant la confiança pública i la integritat de la seva posició dins de la comunitat periodística. Perplexity AI utilitza processament avançat de llenguatge natural i aprenentatge automàtic per generar respostes, emprant diverses fonts, incloent-hi articles de notícies. Tot i que la seva intenció és proporcionar respostes ràpides, aquest enfocament planteja qüestions legals i ètiques pel que fa a la font del contingut, la infracció del dret d'autor i la responsabilitat per la precisió. La resposta legal del Tribune posa en relleu desafiaments més amplis en la indústria, ja que la intel·ligència artificial reutilitza cada vegada més contingut periodístic, obligant els editors a protegir la propietat intel·lectual i garantir una compensació justa. La denúncia exigeix que Perplexity AI cessi l’ús no autoritzat, corrijui la informació enganyosa vinculada a la marca del Tribune i ofereixi una indemnització financera pels danys soferts.

Aquesta demanda exemplifica la creixent tensió entre els medis de comunicació tradicionals i les empreses tecnològiques que reutilitzen el periodisme existent per alimentar aplicacions d’IA. El seu desenllaç podria marcar la pauta de pràctiques futures d’IA en matèria de permisos de contingut, llicències i representació de la marca. Com a publicació històrica que remunta al segle XIX, el Chicago Tribune continua sent una font essencial de reportatges aprofundits i periodisme d’investigació. Protegir el llegat i la viabilitat econòmica d’aquestes institucions resulta cada vegada més difícil amb l’expansió de la influència de l’AI en la distribució de continguts. Dissensions legals com aquesta poden establir precedents importants que equilibrin la innovació amb els drets de propietat intel·lectual i els estàndards periodístics. Els observadors de la indústria segueixen atentament el cas per veure com els tribunals abordaran la complexa interacció entre les capacitats de l’IA, la propietat del contingut i la integritat del reputació. La demanda del Tribune contra Perplexity AI representa un moment crucial en el diàleg en desenvolupament entre les empreses de mitjans i els desenvolupadors d’IA, ressaltant la necessitat urgent de regulacions clares i marcs ètics que reguli l’ús del contingut periodístic en aplicacions d’IA.