El 25 de novembre de 2025, una coalició bipartidista de fiscal general de 35 estats dels Estats Units i del Districte de Columbia va emetre un avís urgent al Congrés, instint els legisladors a no obstaculitzar els drets dels estats per establir i fent complir les seves pròpies regulacions d'intel·ligència artificial (IA). Liderada per la fiscal general de Nova York, Letitia James, juntament amb col·legues de Carolina del Nord, Utah i New Hampshire, el grup va expressar profundes preocupacions pels riscos que presenta una IA sense regulació, incloent danys físics i mal ús de xatbots, fent èmfasi en la necessitat d’una supervisió ferma per protegir la ciutadania. Van destacar la importància de l’autonomia dels estats per dissenyar regulacions adaptades a les necessitats locals i van criticar els esforços federals destinats a limitar l’autoritat legislativa estatal enmig de la stagnació persistent en la política de IA a nivell nacional. En l’absència de normes federals completes, els estats han aprovat de manera independent lleis que aborden diverses qüestions relacionades amb la IA, responent a amenaces com contingut sexual generat per IA, manipulació política i discriminació en habitatge, feina i educació. Califòrnia, en particular, ha introduït regulacions àmplies que entraran en vigor el 2026, requerint més transparència i gestió de riscos per part dels desenvolupadors d’IA per millorar la responsabilitat de la indústria i la protecció dels consumidors. Mentrestant, grans empreses tecnològiques com OpenAI, Google, Meta i la firma de capitals de risc Andreessen Horowitz advocen per un marc federal unificat, argumentant que això asseguraria estàndards coherents, reduiria la fragmentació regulatòria i fomentaria la innovació. No obstant això, l’absència de polítiques federals definitives ha dut a un mosaic de regulacions estatals. Les tensions polítiques complicen encara més aquest escenari; l’administració de Trump ha recolzat esforços per bloquejar les lleis d’IA dels estats, incloent intents d’incorporar clàusules restrictives en projectes de lleis de defensa nacional i amenaçant amb desafiaments Legals, evidenciant la naturalesa controvertida dels debats sobre la governança de la IA. Malgrat la oposició federal, el Senat va rebutjar massivament—99 a 1—una proposta per aturar la legislació estatal d’IA, reflectint el suport bipartidista al rol regulador dels estats enmig de la incertesa federal.

El missatge de la coalició al Congrés subratlla la complexitat de governar tecnologies emergents com la IA, destacant l’equilibri entre els poders federals i estatals, la influència de la indústria, i les preocupacions de seguretat pública. A mesura que la tecnologia d’IA continua evolucionant i integrant-se en la societat, s’espera que els debats sobre les marcs reguladors s’intensifiquin. Les decisions que es prenguin en un futurs proper marcaran els camins d’innovació en IA, la protecció dels drets fonamentals, i la seguretat pública general a tot el país. Els esforços proactius de regulació dels estats podrien servir com a models crucials o bé impulsar demandes de millor coordinació federal per afrontar els desafiaments multiformes de la IA. En última instància, la postura unificada de la coalició subratlla la necessitat de preservar l’autoritat dels estats per abordar els riscos de la IA de manera contextual i, alhora, advocar per una governança col·laborativa que equilibri innovació i responsabilitat. Aquest diàleg continu entre els estats, el govern federal, la indústria i el públic influirà de manera decisiva en el futur de la regulació de la IA als Estats Units.