L’ascens del contingut de vídeo generat per IA ha despertat un debat important a la indústria dels mitjans digitals, portant a la primera línia preocupacions ètiques Urgents. A mesura que la tecnologia d’IA progressa, cada vegada influeix més en com es creen, distribueixen i consumen els vídeos, fomentant que líders del sector, ètics i responsables polítics s’impliquin en converses sobre l’ús responsable i l’impacte social. Una preocupació principal gira al voltant de l’autenticitat dels vídeos generats per IA. A diferència de contingut tradicional fet a través d’esforços humans directes —com gravacions, animacions o edicions—, l’IA pot fabricar metratge, impersonar persones i manipular àudio i visuals amb un realisme sense precedents. Això difumina la línia entre contingut genuí i fabricat, fent difícil que els espectadors distingeixin la veritat de l’engany i ressaltant la necessitat de protegir la confiança i la integritat en els mitjans digitals. El consentiment és un altre problema crític. La producció de vídeos convencional requereix permís de les persones que apareixen, però els vídeos generats per IA sovint utilitzen dades d’arxius públics o xarxes socials sense un consentiment explícit. Això planteja desafiaments ètics i legals, especialment quan es fa servir la semblança d’individus sense autorització de manera potencialment perjudicial o enganyosa. Els marcs legals actuals fan difícil abordar aquesta situació, fent necessari establir noves pautes que respectin la privacitat i els drets de representació digital. L’ús indegut d’aquesta tecnologia, especialment en la creació de deepfakes, agreuja els dilemes ètics.

Actors malintencionats poden explotar vídeos generats per IA per a calúmnies, propaganda política, fraus i assetjament, amenaçant la reputació i l’estabilitat social, ja que erosionen la confiança en els mitjans i les institucions. La lluita contra aquest ús indegut és, per tant, una prioritat en tots els sectors. En resposta, els experts proposen estàndards exhaustius que governin l’ús dels vídeos amb IA, centrant-se en mesures clau: primer, establir protocols clars de consentiment per garantir permís informat o anonimització efectiva, protegint els drets individuals; segon, promoure la transparència amb la divulgació de la participació de l’IA en la creació o modificació de contingut, per ajudar l’audiència a fer judicis informats i preservar la credibilitat; i tercer, implementar eines fortes de detecció i prevenció per aturar la difusió de contingut nociu, juntament amb iniciatives d’educació pública per millorar la creativitat mediàtica. Per assolir aquests estàndards cal una col·laboració entre desenvolupadors tecnològics, creadors de contingut, autoritats legals i la societat civil per construir regulacions equilibrades que fomentin la innovació tot protegint les persones i el bé comú. Els responsables polítics han de navegar entre les complexitats tecnològiques i ètiques per garantir la responsabilitat i la comunicació veritable. A mesura que el paper de la IA en la creació de contingut augmenta, abordar aquestes preocupacions ètiques és fonamental per protegir les persones i comunitats i mantenir la confiança en els ecosistemes digitals. Sense esforços proactius, els vídeos generats per IA poden minar els principis fonamentals de transparència i responsabilitat. Mirant cap endavant, el compromís amb estàndards ètics en els mitjans impulsats per IA marcarà el futur de la narració digital i la transferència d’informació. Pràctiques responsables poden aprofitar els beneficis creatius i educatius de la IA, alhora que minimitzen els riscos, contribuint a una societat més informada i resilient. La conversa actual sobre el contingut de vídeo generat per IA representa un moment clau en la tecnologia i l’ètica dels mitjans, que exigeix accions i una gestió reflexiva per part de tots els actors implicats.