L'augment de la intel·ligència artificial (IA) a la indústria de la moda ha despertat un intens debat entre crítics, creadors i consumidors. Una campanya publicitària recent amb models generats per IA ha reactivat les preocupacions sobre els impactes ètics i socials d'incorporar la IA en camps creatius tradicionalment humans. La qüestió principal gira al voltant de la por que la IA redueixi les oportunitats per a models i creatius reals, mentre promou estàndards de bellesa irrealistes que fa temps que són objecte de crítiques en moda i mitjans. Aquesta campanya, creada per una marca de moda destacada, utilitza imatges generades per IA per mostrar models que no existeixen en la realitat. Aquests models virtuals són elaborats amb algoritmes avançats, produint trets facials i proporcions corporals hiperrealistes que encarnen una estètica idealitzada sovint més enllà de l'aconseguiment natural humà. Els defensors argumenten que els models d'IA possibiliten una expressió artística innovadora, estalvis de costos i democratitzen la moda permetent a les marques crear campanyes diverses, visuals i impactants sense les complicacions dels plans de rodatge reals. D’altra banda, els crítics destaquen diversos efectes negatius. Una preocupació primordial és la substitució de models professionals, fotògrafs, estilistes i altres creatius, ja que els seus treballs depenen de campanyes de moda tradicionals. Reemplaçar models humans per IA amenaça de margdalitzar una força laboral vulnerable, que s’enfronta a la automatització i a la fluctuació de la demanda. A més, la proliferació de models generats per IA reforça ideals de bellesa inassolibles —pell impecable, simetria i figures exagerades— que no reflecteixen la diversitat natural humana. Això intensifica les pressions socials, especialment en els joves, que poden interioritzar aquests estàndards, arriscant-se a desenvolupar dismòrfia corporal i baixa autoestima. El debat ètic també toca el tema de l’autenticitat i la transparència.

Els consumidors cada vegada més exigeixen que les marques hagin de revelar quan les imatges són manipulades o creades artificialment. La no divulgació de l’ús d’IA en models pot ser vista com una pràctica enganyosa, que erosioni la confiança i confongui la realitat amb la ficció. Els agents de la indústria estan abordant aquestes qüestions; algunes agències i les cases de moda proposen unes directrius que exigeixin l’identificació clara dels models generats per IA i la promoció d’una representació de belleses inclusives i diverses. Altres suggereixen utilitzar la IA com a complement, i no com a reemplaçament de la creativitat humana. Aquesta controvèrsia reflecteix canvis socials més amplis a mesura que la tecnologia s’encreua amb les professions creatives. A mesura que l’IA progressa, la indústria de la moda ha de prendre decisions crucials per integrar aquestes eines de manera ètica i sostenible, mantenint l’artesania humana. El debat en curs mostra que, tot i que la IA ofereix possibilitats sense precedents en la creació d’imatges i el màrqueting, també planteja desafiaments substancials relacionats amb l’ocupació, les normes socials i la confiança del consumidor. En definitiva, dissenyadors, models, mercats i consumidors han de participar en un diàleg continu per navegar responsablement aquestes complexitats. A mesura que la publicitat de moda generada per IA esdevé més comuna, és fonamental abordar les preocupacions sobre la pèrdua de llocs de treball i els estàndards de bellesa irrealistes. Promovent la transparència, la inclusivitat i la col·laboració entre la creativitat humana i la innovació tecnològica, la indústria de la moda pot aspirar a un futur que equilibri el progrés amb el respecte per la humanitat.