Jensen Huang, CEO del gegant de semicondactors Nvidia— cuyo valor s'ha disparat un 300% durant dos anys— personifica la bogeria de la IA. Malgrat l'expectació, Huang ha buscat tranquil·litzar les pors d'una bombolla de la IA durant una recent trucada de resultats, afirmant que Nvidia veu una cosa molt diferent. Aquest sentiment ressona entre altres figures destacades: el president de la Casa Blanca per a la IA i capitalista de risc David Sacks considera la pujada de la IA com un supercicle d'inversions; l'inversor de Silicon Valley Ben Horowitz descarta les preocupacions de bombolla basades en els fonaments de l'oferta i la demanda; i la directiva de JPMorgan Mary Callahan Erdoes qualifica la idea de bombolla de “boja”, destacant una revolució operativa important en marxa. Tanmateix, Paul Kedrosky, investigador del MIT i capitalista de risc, qüestiona la sostenibilitat darrere d’aquesta eufòria, assenyalant que, tot i que la tecnologia d’IA és útil, la seva millora ràpida ha frenat, fent que les expectatives d’una revolució contínua durant els propers cinc anys siguin equivocades. L’afluència de capital és aclaparadora. El CEO d’OpenAI, Sam Altman, afirma que els ingressos anuals arriben als 20 mil milions de dòlars i té plans d’invertir 1, 4 bilions de dòlars en centres de dades durant vuit anys, subjecte a l’expansió de l’adopció per part dels clients. Tanmateix, estudis indiquen que l’impacte dels xatbots en els beneficis de les empreses és limitat i que només el 3% d’usuaris paguen per serveis d’IA. L’economista premiat amb Nobel, Daron Acemoglu, advertix de les exageracions tot i la possible aposta futura en la productivitat. Mentrestant, Amazon, Google, Meta i Microsoft gastarien aproximadament 400. 000 milions de dòlars aquest any en infraestructura d’IA, destinant fins a la meitat del seu flux de caixa a construir centres de dades. Aquesta despesa equival a més de 250 dòlars per cada usuari d’iPhone al món, una xifra clarament irrealista. Per conservar liquiditat, empreses com Meta i Oracle opten per finançament privat amb fons de capital i deute per a les seves ampliacions. Analistes de Goldman Sachs informen d’un augment del deute dels hyperescalers del 300%, amb finançaments creatius recents mitjançant vehicles amb finalitats concretes (SPVs), utilitzats per mantenir el deute fora dels balançs de les grans tecnològiques. Per exemple, Blue Owl Capital de Wall Street i Meta van finançar un centre de dades a Louisiana de 27 mil milions de dòlars a través d’un SPV, on Meta gaudeix de capacitat de càlcul total, però només possseeix un 20% i amaga el deute als seus comptes. Si esclatés la bombolla de la IA, Meta estaria endeutada per milers de milions independentment de l’ús.

L’inversor Gil Luria advertix que, tot i que els SPVs són ara transparents, basar-s’hi de manera tan intensa recorda col·lapsos passats com el d’Enron i podria amenaçar l’estabilitat futura. Aquesta acumulació massiva de deute suposa que els ingressos futurs de la IA cobraran els costos, tot i que Morgan Stanley preveu que Big Tech gastarà 3 bilions de dòlars en infraestructura d’IA fins al 2028, de les quals només la meitat seran finançades amb fluxos de caixa operatius. Luria avisa que la capacitat sobredimensionada, juntament amb un mercat estancat, podria fer que el deute esdevingui inútil, provocant una nova crisi financera similar a la bombolla puntocom, que va col·lapsar també per sobreinversió en infraestructura de fibra òptica. D’altra banda, hi ha preocupacions per aspectes com les operacions circulars d’inversió que augmenten artificialment la demanda d’IA. L’últim acord de Nvidia amb OpenAI de 100 mil milions de dòlars implica que Nvidia finança els centres de dades d’OpenAI, que compren chips de Nvidia, nlevant falses senyals de mercat. Kedrosky assenyala que aquests tipus d’acords són poc habituals a aquesta escala i recorden l’eufòria de l’era puntcom. Empreses més petites com CoreWeave també han entrat en aquest cicle, intercanviant capacitat de xips i accions amb OpenAI, mentre que Nvidia, inversionista de CoreWeave, accepta comprar qualsevol capacitat sense utilitzar fins a 2032. L’economista Acemoglu alerta que aquests acords arrisquen a convertir-se en una “casa de cartes” fràgil. Alguns dels principals inversors comencen a estar cada vegada més cauts: Peter Thiel recentment va vendre tota la seva participació en Nvidia, i SoftBank va desprendre’s de prop de 6 mil milions de dòlars en accions. Michael Burry, famós per predir el crash immobiliari del 2008, està en curt de Nvidia, destacant l’opacitat de la comptabilitat i els patrons de finançament circular. Questio­na si la demanda real dels usuaris finals és real o només aparent, ja que la majoria dels clients són suportats per finançament de distribuïdors, amb OpenAI com a element central sense auditories clares. Fins i tot els líders del sector reconeixen que hi ha una eufòria excessiva. Sam Altman d’OpenAI admet que els inversors estan massa excitats, però també afirma que la IA és el desenvolupament més important d’ençà de fa molt de temps. El CEO de Google, Sundar Pichai, reconeix que hi ha “irracionalitat” en el mercat actual de la IA. En resum, tot i que la potència transformadora de la IA és àmpliament reconeguda, les grans entrades de capital, l’endeutament intensiu, les estructures de finançament complexes i els acords circulars plantegen preocupacions vàlides sobre la sostenibilitat i el risc d’una correcció financera imminent.