En els darrers anys, els avenços en intel·ligència artificial han transformant la manera com s presenta i consumeix la informació, especialment mitjançant amics i presentadors de notícies generats per IA amb un hiperrealisme impressionant. Aquests amics de notícies captiven el públic amb aparences, veus i expressions que semblen molt humanes, mostra d’un avenç significatiu en la tecnologia d’IA i deepfake. No obstant això, aquesta innovació també planteja greus preocupacions sobre la desinformació i la fiabilitat de les fonts d'informació. Mitjançant algoritmes sofisticats, aquests amics de notícies imiten expressions facials humanes, patrons de parla i tonalitat de veu, fent que les seves presentacions semblin autèntiques i atractives. Però, sovint, les notícies que vénen no són certes; moltes d’aquestes vegades, aquests amics de IA difonen històries fabricades que semblen reals, creant una il·lusió convincente que pot enganyar fàcilment els espectadors desconeixedors. Més enllà de la simple novetat, aquesta tecnologia intensifica el repte d’enfrontar-se a la desinformació en l'era digital. El públic pot tenir dificultats per determinar la veracitat de les notícies quan són presentades per amics de IA que semblen creïbles, complicant els esforços per identificar fonts de confiança. Experts en ètica dels mitjans i seguretat digital avisen sobre els possibles abusos d’aquesta tecnologia, ja que les emissions totalment sintètiques de notícies poden ser explotades per actors malintencionats per manipular l’opinió pública, divulgar propaganda o incitar a la revolta.

La ràpida difusió de notícies falses a través d’aquests formats molt realistes arrisca a augmentar la confusió, la polarització social i l’erosió de la confiança en els mitjans legítims. Per tal d’abordar aquests riscos, investigadors estan desenvolupant eines de verificació capaces de detectar anomalies digitals subtils en contingut generat per IA, mentre que les campanyes d’alfabetització mediàtica promouen el pensament crític, el skepticism i la verificació cross a les fonts d’informació del públic. Malgrat aquests perills, la tecnologia també ofereix possibilitats positives, com ara facilitar la informació en diversos idiomes, millorar l’accessibilitat per a persones amb discapacitats i automatitzar emisios rutinàries per lliurar els periodistes humans a tasques d’investigació. Garantir aquests beneficis requereix transparència i normes ètiques perquè el públic sàpiga quan una notícia és presentat per IA en lloc de ser-ho per humans. A mesura que els amics de notícies generats per IA continuen avançant, és fonamental que la societat —incloent desenvolupadors, professionals dels mitjans, responsables polítics i públic— col·laborin per establir mecanismes de protecció contra l’abusiu i promoure la difusió d’informació de confiança. En última instància, crear un entorn mediàtic basat en la precisió, la responsabilitat i la transparència ajudarà a reduir els desafiaments que plantegen aquests presentadors d’IA hiperrealistes. En resum, mentre que els amics de notícies generats per IA amb un hiperrealisme sorprenent representen un avanç tecnològic notable amb un potencial innovador, les seves capacitats per difondre notícies fabricades de manera convincente requereixen una vigilància contínua, educació i regulació. Els consumidors han de mantenir una perspectiva crítica envers totes les fonts d’informació en una era on la intel·ligència artificial pot difuminar les línies entre realitat i falsedat.