En una entrevista recent d’Axios, el CEO d’IBM, Arvind Krishna, va abordar les preocupacions generalitzades sobre l’impacte de la intel·ligència artificial en l’ocupació, amb l’objectiu d’al·leviar les porres de pèrdua massiva de llocs de treball sovint vinculades a l’auge de la IA. Va descriure aquestes pors com exagerades i basades en una visió distorsionada de la direcció de la indústria, defensant una comprensió més matisada del paper de la IA en la força de treball del futur. Krishna va reconèixer que la IA probablement automatitzarà certes tasques administratives i repetitives, cosa que podria desplaçar llocs de treball en alguns sectors. No obstant això, va argumentar que la influència global de la IA en l’ocupació serà positiva, ja que sorgiran noves oportunitats a mesura que es transformatin els rols existing. Això contrasta amb prediccions més alarmistes, com les del CEO d’Anthropic, Dario Amodei, que va alertar que la IA podria desplaçar fins a la meitat dels llocs de treball de nivell d’entrada en l’àmbit administratiu, desencadenant una preocupació generalitzada sobre la estabilitat de la força de treball. Destacant l’adopció estratègica de la IA per part d’IBM, Krishna va revelar que l’empresa ja està aprofitant la IA per optimitzar les operacions i reduir costos, destacant els avantatges pràctics i econòmics. Tot i això, va mantenir una postura realista sobre les capacitats de la IA, especialment pel que fa a l’augment de la productivitat. Va assenyalar que, si bé la IA pot millorar significativament la feina dels desenvolupadors de programari i altres professionals, els millores en la productivitat s’estabilitzaran al voltant del 30 %, suggerint que la IA s’hauria de veure com una eina de suport valuosa més que com a reemplaçament de la força laboral humana. Les paraules de Krishna contribueixen a l’actual debat sobre l’evolució de la relació entre la IA i l’ocupació — un tema complex amb punts de vista canviants.

La intersecció entre la innovació tecnològica i el desenvolupament de la força de treball planteja preguntes crucials sobre com s’adaptaran les indústries i els governs als canvis impulsats pels avenços en la IA. A mesura que les empreses integrateu més profundament la IA en els seus processos, els agents interessats s’enfronten al repte d’equilibrar el progrés tecnològic amb les conseqüències socials i econòmiques per als treballadors. L’enfocament d’IBM, segons explica Krishna, reflecteix confiança en el potencial transformador de la IA per augmentar la productivitat mantenint una perspectiva otimista sobre la creació d’ocupació i l’evolució de la força de treball. Aquesta postura ofereix un contrapès a narratives més pessimistes, reivindicant una avaluació mesurada del paper de la IA en la configuració del futur del mercat laboral. El discurs global sobre l’impacte de la IA en l’ocupació subratlla la necessitat d’una avaluació contínua, la formulació de polítiques i la planificació estratègica per optimitzar els beneficis de la IA minimitzant els riscos per als treballadors. A mesura que evoluciona la tecnologia de la IA, també ho faran els marcs per a la seva integració a l’economia, requerint la col·laboració entre líders industrials, responsables polítics i educadors per preparar la força de treball davant els desafiaments i oportunitats emergents. En resum, l’entrevista al CEO d’IBM, Arvind Krishna, il·lumina les complexitats que envolten la IA i l’ocupació, promovent una perspectiva equilibrada que reconeix tant els desafiaments com les oportunitats que planteja la intel·ligència artificial. El seu enfocament contribueix a una conversa pública més informada, fomentant que les parts interessades vegin la IA com un mitjà per millorar la productivitat i el creixement econòmic, més que com una amenaça exclusiva a la seguretat laboral.