Kristin Smith, presidenta de l’Institut de Polítiques de Solana i exdirectora general de l’Associació de Blockchain, va respondre recentment a un editorial crític sobre les stablecoins defensant amb contundència el marc regulador dels Estats Units, amb un focus en la Llei Genius. La seva resposta clarifica malentendus sobre les stablecoins i ressalta les restriccions reguladores rigoroses que han implementat els legisladors estatunidencs. Smith va començar qüestionant la manera com l’editorial presentava les stablecoins com a innecessàriament inestables. Va explicar que la Llei Genius aplica proteccions estrictes als consumidors que milloren l’entorn financer per a les stablecoins. Això inclou requisits perquè les stablecoins estiguin totalment segures en tot moment amb reserves lÍquides i segures com diners en efectiu, valors del Tresor dels Estats Units altament líquids o dipòsits en bancs amb assegurança federal, assegurant que mantenen una paritat de un a un amb el dòl·lar americà i, per tant, fomenten la confiança i la estabilitat. A més dels requisits de garantia, Smith va destacar les estrictes mesures de compliment i transparència de la Llei. Els emissors de stablecoins han de passar auditories regulars i presentar informes detallats als reguladors i al públic, millorant la supervisió i reduint els riscos de frau i inestabilitat financera. Aquesta aproximació reguladora va dirigida a protegir els consumidors mentre fomenta la innovació, oferint un equilibri sovint absent en les regulacions fragmentades a nivell mundial. Referent a les preocupacions que les stablecoins amenaçen els bancs tradicionals, Smith va argumentar que juguen un paper complementari millorant l’eficiència dels pagaments, reduint costos i ampliant la inclusió financera.

Les stablecoins permeten transaccions gairebé instantànies i de baix cost, ajudant les poblacions sense banca o amb accés limitat a accedir als serveis financers i participar més plenament en l’economia. Smith també va refutar les afirmacions que el suport bipartidista a la política de stablecoins reflecteixi interessos especials narrowats. Va destacar que el consens sorgeix d’objectius estratègics nacionals—com ara preservar el lideratge dels Estats Units en innovació en pagaments, enfortir la resiliència financera i garantir la protecció dels consumidors—i que aquests s’han desenvolupat mitjançant una col·laboració extensa entre reguladors, legisladors i actors de la indústria. Per acabar, Smith va animar altres països a considerar la Llei Genius dels Estats Units com a model per integrar de manera reflexiva les stablecoins, equilibrant la estabilitat financera amb el potencial transformador dels actius digitals. Va suggerir que aquest marc podria servir per establir estàndards globals que promoguin la innovació mentre redueixen els riscos tecnològics. En general, la resposta de Smith ofereix una defensa exhaustiva de l’enfocament regulador de les stablecoins als Estats Units, presentant-lo com una política efectiva en un panorama de diapers d’actius digitals en evolució. La seva explicació de la Llei Genius aqü̈la malentendus i enriqueix el diàleg sobre el futur del diner i els pagaments. A mesura que es desenvolupen les regulacions globals sobre actius digitals, Smith destaca la necessitat crucial de crear normes ben elaborades, transparents i aplicables que protegeixin els consumidors sense obstaculitzar la innovació. La Llei Genius dels Estats Units exemplifica aquest marc equilibrat, establint un alt estàndard per a la integració de les stablecoins en els sistemes financers moderns.