Meta, la company tecnològica que hi ha darrere de grans plataformes de xarxes socials com Facebook i Instagram, ha anunciat una actualització important de la seva política d’ús de dades amb efectes a partir del 16 de desembre de 2025. La companyia començarà a utilitzar les converses amb el seu assistent d’IA per personalitzar la publicitat a través de les seves plataformes. Aquest desenvolupament indica una integració més profunda de la intel·ligència artificial en les xarxes socials, però també planteja preocupacions sobre la privadesa. Només s'afectaran les interaccions amb IA posterior a la data indicat, deixant intactes les dades passades. Meta destaca que la informació sensible—com ara religió, política, orientació sexual, qüestions de salut i ètnia—queda exclosa de la personalització de la publicitat per respectar la sensibilitat dels usuaris. Tot i que els usuaris no poden optar completament a extingir l’ús d’aquestes noves dades, Meta permet ajustar les preferències de publicitat més enllà a través de les configuracions de l’oprara, reflectint un equilibri complex entre personalització i controls de privadesa. A partir del 7 d’octubre, Meta avisarà els usuaris amb antelació perquè puguin preparar-se com afecta la interacció impulsada per IA a la publicitat que veuran. L’anunci ha desencadenat un debat entre defensors de la privadesa, experts i usuaris. Els crítics destaquen els riscos associats a la naturalesa íntima dels xats amb IA, que poden incloure contingut profundament personal i emocional. L’actor i activista tecnològic Joseph Gordon-Levitt ha expressat preocupacions sobre les implicacions per a la privadesa, especialment per a usuaris més joves que interactuen freqüentment amb assistents d’IA.

Hi ha recel que els anunciants puguin explotar aquestes dades sensibles de conversa de manera incòmoda o intrusiva. Aquest moviment de Meta reflecteix la tensió més àmplia del sector entre oferir experiències digitals altament personalitzades i protegir la privadesa dels usuaris en un entorn centrat en les dades. Els assistents d’IA, per definició, recullen un gran volum de dades dels usuaris per proporcionar respostes rellevants, i fer servir aquestes converses per a l’orientació publicitària complica la relació entre les plataformes i els usuaris. Experts en privadesa subratllen la necessitat de transparència i control per part de l’usuari durant tot aquest procés. Les notificacions anticipades de Meta aels usuaris ho reconeixen, tot i que la manca d’una opció completa d’optar per no participar encara és controvertida. El període de transició serà clau per a les discussions continuades sobre l’ús ètic de dades, el consentiment informat i els drets dels consumidors digitals. L’evitació deliberada de temes sensibles reflecteix els estàndards reguladors i socials en evolució, mostrant com les empreses digitals han de trobar un equilibri entre innovació i pràctiques responsables de dades. A mesura que Meta avança, se’ls convida als usuaris a revisar les seves configuracions de publicitat i privadesa per comprendre com poden afectar les interaccions amb IA a l’experiència publicitària. Aquest canvi de política també posa en evidència les implicacions més àmplies de la participació generalitzada amb IA en la vida diària. En resum, el pla de Meta d’utilitzar converses amb assistents d’IA per personalitzar la publicitat suposa un avanç tecnològic i un moment clau en la conversa sobre privadesa, consentiment i autonomia dels usuaris en l’era digital. Els propers mesos determinaran no només l’enfocament de l’experiència dels usuaris de Meta, sinó també les normes més àmplia del sector que regeixen l’ús comercial de dades sensibles generades per IA.