A mes que l’intel·ligència artificial (IA) avança ràpidament, la seva influència en les estructures organitzatives—especialment la dels directius intermedi—es fa cada vegada més evident. Un informe recent de Gusto que analitza dades de 8. 500 petites empreses de diferents sectors destaca una transformació significativa en la manera com les empreses gestionen els seus equips. La troballa principal de l’informe mostra que la relació entre contribuint individu i directiu s’ha gairebé doblat en els últims anys. El 2019, en general, un únic directiu supervisava una mica més de tres empleats; per a 2025, és previsible que aquesta xifra s’apropi a sis. Aquesta evolució, anomenada comunament “la gran aplanada, ” indica una tendència més àmplia cap a jerarquies més planejes on es redueixen les capes directius. Les organitzacions adopten estructures més planejes aprofitant la IA i noves tecnologies per optimitzar operacions i augmentar l’eficiència. Aquest canvi és especialment notable en el sector tecnològic, amb empreses com Microsoft al capdavant. L’anunci recent de Microsoft de retallar 9. 000 llocs de treball com a part de la seva reestructuració impulsada per la IA exemplifica l’esforç més ampli per reduir la burocràcia i empoderar equips més grans amb eines tecnològiques avançades. Els sectors de l’hospitalitat i els serveis també han encapçalat aquesta evolució, mostrant una reducció significativa de les capes de gestió. Tradicionalment conegudes per jerarquies complexes i densas, aquestes indústries han adoptat la IA i l’automatització per simplificar les estructures de lideratge i repensar la coordinació dels equips. Com a resultat, poden funcionar amb una direcció més lleugera mentre mantenen o fins i tot milloren l’eficàcia operacional. No obstant això, el pas cap a organitzacions més planejes comporta desafiaments. L’estudi de Gusto assenya que les indústries amb més capes de gestió sovint reporten una major productivitat dels treballadors, cosa que indica que els directius intermedis tenen un paper fonamental en la coordinació d’activitats, l’oferta de guiatge i el manteniment de la moral dels empleats.

Reduir aquestes funcions pot, de vegades, causar dificultats en la coordinació o sobrecarregar excessivament els directius que supervisen equips més grans. A més, la visió cultural dels directius intermedis està canviant. Un cop vistos com pilars essencials dins de les cadenes de comandament organitzatives, els rols de gestió intermedial són ara sovint trobats amb ironia o humor, reflectint una disminució en la seva percepció d’importància i qüestionant la seva necessitat en els llocs de treball actuals. Aquest canvi social paral·lel a la reestructuració pràctica que molta de la gent d’empresa duu a terme. De cara al futur, és probable que un espai de treball en evolució requereixi un enfocament equilibrat. Mentre que la IA pot impulsar una major eficiència i suportar jerarquies més planejes, les empreses també han de valorar el rol dels gestors habilidosos en fomentar la comunicació, la mentorització i la implicació dels empleats. El progrés tecnològic i la IA estan transformant la cultura corporativa, exigint adaptabilitat tant de líders com de treballadors. En resum, a mesura que la IA continua modelant les operacions empresarials, el rol tradicional del directiu intermedi està experimentant una transformació profunda. Les organitzacions s’estan movent cap a la gestió de equips més grans amb menys supervisores per aprofitar les avantatges tecnològiques i millorar l’eficiència. No obstant això, això podría sacrificar certs beneficis qualitatius que els gestors poden aportar. Aquest fenomen, reflectit en la reestructuració dels gegants tecnològics i els canvis en indústries com l’hospitalitat, posa de manifest un canvi cultural i operatiu significatiu en la gestió empresarial. Trobar l’equilibri adequat entre adoptar les innovacions impulsades per la IA i mantenir estructures de gestió eficaces serà crucial perquè les empreses puguin mantenir-se competitives en el futur.