El conte d'Arthur C. Clarke "Els nou mil milions de noms de Déu" explica la història d'un grup de monjos al Tibet que creuen que inscriure tots els noms de Déu provocarà la fi de l'univers. Encomanen l'ajuda d'enginyers que utilitzen potents ordinadors per completar la tasca en tres mesos en comptes de milers d'anys. La història acaba amb les estrelles apagant-se, simbolitzant les possibles conseqüències de dependre massa de la tecnologia. L'emergència de la intel·ligència artificial (IA), particularment el ChatGPT d'OpenAI, ha despertat fascinació i debat sobre el seu potencial impacte en la societat. Grans empreses com Microsoft, Meta i Alphabet estan invertint fortament en IA, mentre que acadèmics i artistes expressen preocupacions sobre les seves implicacions. La por que la IA superi la intel·ligència humana i pugui plantejar riscos existencials és un punt de vista prominent. No obstant això, és essencial recordar que internet, una vegada vist com una utopia, ha portat a conseqüències imprevistes com la polarització social i la difusió de la desinformació. Tot i que la IA pot tenir efectes alliberadors, també comporta el risc de biaixos i pèrdua de control.

El camp de la IA es centra principalment en grans models de llenguatge (LLM) que analitzen patrons en grans conjunts de dades. Els LLM poden generar respostes semblants a les humanes, però no tenen una veritable comprensió ni consciència. El paper del llenguatge en el nostre concepte d'intel·ligència és evident en la prova de Turing, que determina si una màquina pot imitar convincentment el comportament humà. No obstant això, la capacitat de la IA d'utilitzar el llenguatge no equival a un pensament o sentiment genuí. Tot i el potencial creatiu de la IA, no pot replicar l'art humà, ja que li falta subjectivitat, desig i la capacitat d'interpretar experiències. L'impacte de la IA en la societat depèn del seu desplegament dins dels sistemes existents i dels contextos socials i polítics més amplis. La creença en la IA com una figura d'autoritat objectiva per proporcionar respostes a qüestions complexes reflecteix els desitjos de certesa i veritat en un món cada cop més incert. No obstant això, dependre de la IA per donar sentit a la realitat pot portar a una major confusió i desconfiança. A mesura que la IA avança, és crucial qüestionar el seu desplegament, considerar els límits ètics i abordar els problemes socials i polítics subjacents en lloc de confiar en la tecnologia mateixa per resoldre'ls.