OpenAI ha recentment finalitzat un acord històric amb el gegant dels semiconductors AMD, marcant un moviment estratègic important en l’auge ràpid de la indústria d’intel·ligència artificial (IA). Dins d’aquest extens acord, OpenAI comprarà un volum substancial de microprocessadors AMD i podria adquirir fins a un 10% de participació en el capital d’AMD. Valorada en desenes de milers de milions de dòlars, l’acord resalta la creixent interdependència entre els principals desenvolupadors d’IA i la infraestructura de maquinari essencial per a les seves necessitats de càlcul avançat. aquesta col·laboració representa un avenç significatiu en el sector de la IA, exemplificant la tendència emergent de col·laboracions estretes entre empreses de programari d’IA i lie hardware. Experts de la indústria es refereixen a aquest fenomen com l’època dels “mega-blobs d’IA, ” reflectint la consolidació i entrellaçament dels grans actors de la IA mitjançant inversions, projectes conjunts i cadenes de subministrament integrades. Aquestes aliances unitzen diverses àrees d’expertesa, fomentant la innovació i l’escala en la tecnologia d’IA. Aquestes col·laboracions no són úniques d’OpenAI i AMD. Altres empreses d’IA, com Anthropic, també s’aprofiten d’inversions importants de líders tecnològics com Google i Amazon. Aquest patró més ampli de finançament interconnectat i cooperació estratègica forma una xarxa complexa on les empreses que fins fa poc competien, s’uneixen per accelerar la recerca i el desplegament de la IA. Tot i que molts veuen aquests desenvolupaments com a indicadors d’un creixement sa de la indústria i d’un avanç tecnològic ràpid, creixen també les preocupacions per possibles riscos.

Els crítics avisen que una interconnectivitat profunda i les inversions circulars podrien generar bucles de retroalimentació inestables, amb les empreses que s’enreden financerament i operativament, augmentant així els riscos sistèmics en el sector. Paral·lelismes històrics s’han traçat amb períodes com l’auge del ferrocarril del segle XIX, que va presentar inversions excessives i una bogeria especulativa abans que s’introductressin reformes reguladores per afrontar un creixement insostenible i la inestabilitat del mercat. Els analistes advertixen que, sense una supervisió vigilant i una gestió efectiva del risc, el sector de la IA – donada la seva funció clau en diverses indústries i economies – podria enfrontar desafiaments similars. Les repercussions d’aquesta interdependència poden ser profundes. Si una de les grans companyies afronta dificultats operatives, financeres o tecnològiques, els efectes podrien escampar-se per tota la cadena de subministrament, el progrés de la recerca i la confiança del mercat en l’àmbit de la IA. Aquest escenari ressalta la necessitat urgent d’una governança forta, transparència i mesures de contigència per a tothom que participi. En resum, l’acord entre OpenAI i AMD exemplifica l’evolució dinàmica de la indústria de la IA cap a ecosistemes integrats de proveïdors tecnològics i innovadors. La magnitud i l’impacte econòmic d’aquest acord subratllen la importància estratègica de les empreses de maquinari en facilitar les capacitats d’IA a nivells sense precedents. De cara al futur, la indústria ha d’equilibrar els avantatges de la col·laboració i el compartiment de recursos amb la necessitat de resiliència i diversificació del risc. En conclusió, la transformació del sector de la IA depèn de col·laboracions potents com la d’OpenAI i AMD per ampliar els límits tecnològics. Tanmateix, aquesta nova era també exigeix una atenció especial a les implicacions de les aliances concentrades per assegurar que la revolució de la IA avanci de manera sostenible i responsable per al benefici de la societat.