Durant el pas de l'huracà Melissa per les Cariberes a l’octubre de 2025, plataformes de xarxes socials com X, TikTok i Instagram van experimentar una pujada de vídeos deepfake generats per IA que mostraven de manera falsa danys greus a Jamaica. Aquests clips fabricats, creats amb eines avançades d’IA com “Sora” d’OpenAI, mostraven escenes enganyoses com taurons nedant als piscines dels hotels i la destrucció de l’aeroport de Kingston. La seva aparença realista va causar confusió i alarma generalitzades entre els usuaris, complicant encara més una situació ja de per itself tensa a causa de l’huracà. Molts no podien distingir entre imatges reals de desastres i vídeos manipulats, cosa que va propagar ràpidament la desinformació a les comunitats en línia. Aquesta situació va posar de manifest la creixent dificultat que tenen les autoritats i el públic per verificar informació crítica durant les emergències, quan la precisió de les dades és essencial. La Ministra d’Educació de Jamaica, Dana Morris Dixon, va abordar públicament aquest tema, instint els ciutadans a confiar en fonts verificades i canals oficials, en lloc de contingut no comprovat de les xarxes socials. Les seves declaracions van buscar tranquil·litzar la població, alhora que insistien en la importància de mantenir-se vigilants davant la falsa informació que podria augmentar el pànic o provocar accions perjudicials.

Experts en mitjans digitals i comunicació d’emergències han assenyalat que els mitjans generats per IA altament realistes, com aquests deepfakes, presenten preocupacions importants durant desastres naturals i crisi. Tot i que l’IA ofereix possibilitats creatives, el seu mal ús per fabricar contingut convincents però falsos és problemàtic, motivat per factors que van des del benefici econòmic i l’engagement a les xarxes socials fins a l’experimentació amb les capacitats de la IA. En resposta, els especialistes recomanen tècniques per ajudar a identificar vídeos falsos, com ara revisar marques d’aigua que indiquin manipulació, detectar incoherències visuals com moviments o il·luminació poc naturals, notar anomalies d’àudio com sons deslligats, i avaluar la credibilitat de l’origen que comparteix el contingut. Els experts també destaquen la importància de verificar la informació a través d’institucions de confiança, incloent organismes governamentals oficials com el govern jamaïcà i organitzacions autoritàries com el Centre Nacional de Huracans, que proporcionen actualitzacions precises i oportunes sobre els fenòmens meteorològics. L’incident durant l’huracà Melissa exemplifica com les tecnologies avançades d’IA compliquen la verificació d’informació durant les emergències. Ressalta la necessitat urgent d’educar el públic en alfabetització digital i consum responsable d’informació, tot desenvolupant eines i polítiques millorades per a una detecció ràpida de la desinformació i la seva contrarestat. Construir resiliència davant la propagació de contingut falsament generat es fa cada cop més urgent, ja que els mitjans creats per IA són més sofisticats i extendits. En resum, els vídeos deepfake enganyosos circulats durant l’huracà Melissa posen de manifest la doble faceta de la IA: una eina amb un gran potencial creatiu i educatiu, però que també requereix una consciència augmentada i pensament crític per part dels usuaris de xarxes socials, especialment en situacions de crisi. Afrontar els reptes dels deepfakes reclama esforços col·laboratius entre autoritats governamentals, desenvolupadors tecnològics, organitzacions de mitjans i el públic per garantir una difusió d’informació veritable i útil en moments de necessitat.