Els anuncis en vídeo generats per intel·ligència artificial estan emergint ràpidament com una tendència popular a la publicitat per la seva relació qualitat-preu i eficiència. Cada vegada més, les marques utilitzen aquesta tecnologia per crear anuncis polits, professionals i a gran escala, evitant els obstacles logístics típics com el mal temps, els problemes d’agenda o els intèrprets poc encertats. Aquests anuncis sintètics presenten avatars impecables, generats per ordinador, situats en escenaris idealitzats, permetent als departaments de màrqueting personalitzar fàcilment el contingut per a audiències globals amb un esforç mínim. L’atractiu dels anuncis creats per AI rau no només en el seu baix cost sinó també en la seva constància i control. A diferència dels actors humans que poden veure’s embolicats en escàndols o mostrar biaixos, els avatars d’AI transmeten un missatge coherent i lliure de controvèrsies. Això ha motivat moltes marques a adoptar portaveus sintètics per preservar la integritat de la marca i evitar incerteses associades al talent en directe. Malgrat aquests avantatges, les reaccions del públic han estat diverses, amb molts espectadors mostrant immediatesa i desconfiança vers els anuncis generats per AI. Part d’aquesta resposta prové del conegut efecte “vall mitjà”, on figures sintètiques gairebé reals provoquen incomoditat. Sovint, els espectadors se senten enganyats per les advertències sobre AI, que fan poc per alleujar la seva sensació de distanciament. La perfecció de l’aspecte i el comportament dels avatars no és natural i manca dels defectes humans i subtileses rellevants per construir confiança i vincles emocionals amb una marca. Els crítics argumenten que, tot i que l’AI pot millorar alguns elements de producció, la perfecció inherent dels portaveus sintètics pot, finalment, minar la connexió emocional indispensable per a una publicitat efectiva.

La confiança és fonamental en el màrqueting; quan els consumidors perceben un anunci com autèntic, tendeixen a desenvolupar lleialtat i un vincle més profund amb la marca. Per contra, els anuncis que són muts en la presència humana perden aquesta connexió, poden crear distància amb l’audiència, disminuir la confiança i reduir-ne l’eficàcia. Els defensors del contingut generat per AI destaquen avantatges com l’escalabilitat, la immunitat a escàndols relacionats amb el talent i l’evitació de biaixos humans. Opposats argumenten que, en una època on els temes socials i la responsabilitat de les marques són patentment analitzats, l’AI ofereix una manera més segura i controlada de transmetre missatges. No obstant això, els opositors alerten que una dependència excessiva de la narrativa guiada per AI pot fomentar el escepticisme que va més enllà de la simple molèstia, portant a una rebuig total i a ignorar el missatge de l’anunci. El debat sobre l’ús de l’AI en publicitat planteja preguntes fonamentals sobre com equilibrar la innovació tecnològica amb la connexió humana. Tot i que les eines d’AI ofereixen ajuda valuosa per produir i optimitzar contingut, la conclusió és que no haurien de substituir la narració autèntica i humanizada. Les històries humanes porten profunditat emocional i autenticitat que, de moment, les màquines no poden reproduir completament. En definitiva, el futur de la publicitat pot residir en la combinació de l’eficiència de l’AI amb les qualitats insubstituïbles de la creativitat i l’empatia humanes. Les marques que aconsegueixin aquest equilibri tenen més possibilitats de construir una confiança, lleialtat i compromís més sòlids amb els consumidors. Una dependència excessiva de presentadors sintètics corre el risc d’aliénar l’audiència i de deteriorar la confiança fonamental que cal per a un màrqueting reeixit. A mesura que l’AI evoluciona, els responsables de màrqueting han d’enfrontar el repte de fer servir aquesta tecnologia sense perdre el toc humà autèntic, que és clau per establir connexions significatives amb el seu públic.