Penske Media, propietari de grans mitjans com Rolling Stone, Billboard i Variety, ha interposat una demanda a nivell federal a Washington, D. C. , acusant Google d’utilitzar contingut periodístic sense autorització en els seus "AI Overviews" generats per intel·ligència artificial. Aquesta és la primera gran editorial dels Estats Units a desafiar l’ús de contingut de notícies per part de Google en l’àmbit de la intel·ligència artificial. L’argument central de Penske se centra en la quota dominant del 90% de Google al mercat de cerca als EUA, la qual cosa obliga els editors a prendre una decisió difícil: aparèixer als resultats de cerca de Google o arriscar-se que els seus continguts siguin utilitzats en els AI Overviews sense compensació. Aquesta posició dominant obliga els editors a mantenir-se dins de l’ecosistema de Google tot i no disposar d’acords de llicència per a l’ús de contingut en intel·ligència artificial. Penske afirma que la reutilització de contingut de notícies per part de Google en resums d’IA ha causat danys econòmics importants, amb una caiguda del més d’un terç en el trànsit de les webs i els ingressos per afiliats des del pic del 2024. Aquestes pèrdues perjudiquen tant la qualitat del periodisme com la sostenibilitat dels medis. Google, en canvi, defensa els AI Overviews com a eines que milloren l’experiència de cerca oferint resums concisos que ajuden a descobrir continguts, i ressalta que complementen el periodisme original en lloc de substituir-lo. Tanmateix, persisteixen els preocupacions entre els editors i grups com la News/Media Alliance pel fet que Google s’ha negat a negociar llicències per al contingut d’IA. Això contrasta amb OpenAI, que ha garantit de manera proactiva acords de llicència amb grans organitzacions mediàtiques per a l’ús de contingut d’AI.

El conflicte entre Penske i Google posa de relleu els desafiaments més amplis que afronten els mitjans en l’era digital de la intel·ligència artificial, on les qüestions sobre l’ús de contingut, la llicència i la retribució justa són cada vegada més crucials. Els editors temen que, sense acords apropiats, les eines d’AI puguin desviar ingressos i trànsit dels creadors originals, minant la base econòmica del periodisme. Aquesta demanda podria marcar un precedent important per als drets de contingut en l’era de l’AI, plantejant qüestions claus sobre la propietat intel·lectual, l’us just i les responsabilitats de les empreses tecnològiques quan aprofiten l’AI per a la presentació de notícies. El seu desenllaç pot influir en les futures negociacions i polítiques entre editors i empreses tecnològiques sobre la reproducció i monetització de contingut generat per AI. A mesura que avança el cas, els actors del món dels mitjans observen amb atenció les seves implicacions més àmplies per a la integritat periodística, la innovació i la relació en evolució entre mitjans i tecnologia. El conflicte podria impulsar discussions importants sobre com equilibrar el progrés tecnològic amb marcs justos que protegeixin els drets i els interessos econòmics dels creadors de contingut. En resum, l’acció legal de Penske Media contra Google destaca un encreuament crític entre els drets dels mitjans i la intel·ligència artificial. En desafiar l’ús no pagat de contingut periodístic en els resums d’IA, Penske defensa un millor reconeixement de la propietat i un tracte equitatiu enmig d’una transformació digital accelerada. Aquesta demanda marca un moment important per a definir com s’integra l’IA en el consum de mitjans, respectant la contribució i la sostenibilitat econòmica dels editors.