A l’octubre de 2025, el Comitè Nacional Republicà del Senat (NRSC) va publicar un vídeo generat artificialment i altament controvertit que mostrava el senator Chuck Schumer aparent celebrant un tancament del govern. La imatge fabricada mostra el senador Schumer, el líder de la majoria del Senat, somrient i dient “cada dia millora”, donant a entendre que els democràtics s’afavorien de la crisi. No obstant això, aquest vídeo va ser creat completament amb intel·ligència artificial, cosa que va suscitar greus preocupacions sobre el seu impacte en el discurs polític i la integritat dels mitjans de comunicació. La peça manipulada va captar àmpliament l’atenció i condemnació, ressaltant les dificultats creixents que la tecnologia deepfake planteja a la política. Malgrat la seva naturalesa enganyosa, les lleis actuals dels Estats Units no prohibeixen explícitament la creació o difusió de contingut generat artificialment com aquest. El sistema legal no ha pogut seguir el ritme dels avanços ràpids en mitjans sintètics, deixant una escletxa que els actors polítics i altres estan aprofitant cada vegada més. En reacció a casos com el deepfake de Schumer, creix el suport bipartidista al Congrés i entre organitzacions defensores per impulsar una legislació que exigeixi veuremàrques o divulgacions clares per a mitjans generats per IA. Els defensors argumenten que aquestes mesures són essencials per combatre la desinformació i mantenir la confiança en els processos democràtics. Aquestes iniciatives reflecteixen l’acceptació més àmplia que el progrés tecnològic ha de ser equilibrat amb proteccions contra l’engany. La publicació de l’app Sora d’OpenAI, a principis d’any, ha accelerat molt la propagació i el realisme dels vídeos deepfake a les xarxes socials. Sora, una eina avançada de generació de mitjans per IA, democratitza l’accés a la creació de vídeos sintètics sofisticats, permetent als usuaris — fins i tot aquells sense habilitats tècniques — produir imitacions molt convincents de persones reals. Tot i que aquesta tecnologia té aplicacions legítimes creatives i comercials, el seu mal ús ha incrementat la por que els continguts generats per IA puguin distorsionar la percepció pública i manipular opinions.

Per això, els esforços d’alfabetització mediàtica s’ha tornat cada cop més essencial. Organyzacions de tot el país estan intensificant programes per educar el públic a detectar deepfakes i verificar l’autenticitat del contingut digital. Escoles, biblioteques i organitzacions sense ànim de lucre estan desenvolupant currículums que destaquen el pensament crític i les eines de verificació digital. Els experts subratllen que l’educació és una defensa crucial en una era on veure ja no garantia la veritat. L’episodi deepfake de Schumer il·lustra clarament els desafiaments que afronten les democràcies modernes. Amb l’avenç de la tecnologia d’IA en sofisticació i accessibilitat, el risc d’ús indegut augmenta. Aquesta situació mostra la necessitat urgent de polítiques integrals, campanyes de conscienciació pública i solucions tecnològiques per detectar i etiquetar mitjans sintètics. Sense aquestes mesures de protecció, les amenaces a la estabilitat política i la confiança pública podrien ser importants. En resum, la publicació a l’octubre de 2025 del vídeo generat artificialment, que supositament mostrava el senador Schumer celebrant un tancament del govern, va encendre un debat nacional sobre les qüestions ètiques i legals que envolten la tecnologia deepfake. Tot i que jurídicament era permès segons la legislació actual, els esforços per regular aquest tipus de contingut van en augment per garantir transparència i evitar la manipulació. Alhora, eines com l’aplicació Sora d’OpenAI han fet que la producció d’aquests vídeos sigui més comuna i versemblant, reforçant laUrgent necessitat d’educació mediàtica per ajudar el públic a navegar en un entorn d’informació digital cada cop més complex.