El CEO de Siemens, Roland Busch, i el CEO de SAP, Christian Klein, han fet públic un apell a la Unió Europea perquè repensi i revisi el marc regulador actual de la intel·ligència artificial, expresant la seva preocupació que les normes existents dificulten la innovació i ralentitzen el progrés tecnològic a Europa. En una entrevista detallada amb el diari alemany Frankfurter Allgemeine Zeitung, ambdós líders van destacar les dificultats originades pels marcs legals superposats i contradictoris, especialment la interacció entre la Llei d’Intel·ligència Artificial i la recentment introduïda Llei de Dades. Busch va assenyalar que aquestes regulacions imposen obstacles importants per a les empreses que intenten desenvolupar i desplegar models de negoci digitals, sent la Llei de Dades particularment perjudicial per a la innovació en serveis i tecnologies digitals. Christian Klein va subratllar que el principal obstacle d’Europa per al avanç digital no és una infraestructura física insuficient o potència de càlcul, sinó les polítiques de governança de dades i accés excessivament restrictives actualment en vigor. Tots dos directius van presentar un cas convincent per a una reforma de les regulacions de dades que millori la capacitat d’Europa per aprofitar i utilitzar de manera efectiva els seus extensos recursos de dades. Argumenten que facilitar l’accés més fàcil a les dades — fomentant la seva compartició i col·laboració entre indústries — és clau per desbloquejar la transformació digital, més enllà de només millorar la infraestructura de càlcul com servidors o capacitats de xarxa. Aquesta perspectiva posa de manifest la necessitat de fomentŀar un entorn regulador que doni suport a la innovació basada en dades. Tot i que altres empreses tecnològiques globals com Alphabet, la companyia mare de Google, i Meta, propietària de Facebook, han sol·licitat recentment ajornar la implementació de la regulació de la IA a la UE, Roland Busch va optar per no unir-s'hi.

Va reconèixer els desafiaments del marc actual, però va criticar la petició d’aquestes grans tecnològiques per manca de propostes substancials per resoldre els problemes fonamentals que enfronten les empreses europees. En lloc d’això, Busch defensa una revisió més equilibrada i curosament considerada de les regulacions que promogui la innovació tot preservant les proteccions essencials. LesDeclaracions dels CEOs arriben en el context de discussions continuades a la UE sobre la regulació de les tecnologies d’intel·ligència artificial d’una manera que protegeixi els ciutadans i reforci els estàndards ètics, sense minar la competitivitat europea en l’àmbit tecnològic global. La seva insistència en la reforma adverteix que un règim regulador rígid o excessivament gravós podria impulsar la innovació fora d’Europa, afeblint la posició del continent a l’economia digital internacional. En recolzar polítiques més clares, coherents i favorables a la innovació, especialment pel que fa a l’ús de dades, Busch i Klein creuen que Europa pot desbloquejar millor el seu potencial digital. A mesura que la UE continua desenvolupant la seva legislació sobre IA, les perspectives de figures destacades del sector com aquestes probablement influiran en la creació d’un marc que equilibri el progrés tecnològic amb l’interès públic i la seguretat. En definitiva, la seva defensa destaca la necessitat vital d’adaptar les estratègies reguladores a l’ràpid canvi en l’entorn de la IA i les tecnologies digitals, assegurant que Europa segueixi essent un centre vibrant per a la innovació futura.