A la recent AI+ Summit organitzada per Axios, Bret Taylor, cofundador de Sierra, va oferir una visió clara sobre l’actual auge de les tecnologies d’intel·ligència artificial, suggerint que l’eufòria en l’àmbit de la IA podria ser una bombolla similar a la bombolla tecnològica dels anys 90. Taylor va explicar que classificar aquest fenomen com una bombolla depèn en gran mesura del punt de vista de cadascú i de com els inversors assignen el seu capital en el sector. Va reconèixer l’activitat d’inversió ràpida i, de vegades, frenètica, entorn a les empreses d’IA, que ha despertat preocupacions similars a les que van viure’s en anteriors pujades tecnològiques. Taylor va destacar la prevalença de finançament circular—on els fons circulen entre entitats relacionades en lloc de fluir cap a projectes productius i amb potencial de creixement—com un possible senyal d’advertència que evoca fases anteriors de la història tecnològica, en què l’entusiasme superava el progrés sostenible. Tot i advertir dels trets de bombolla, Taylor va subratllar que rebutjar el potencial a llarg termini de la IA seria un error. Va posar de manifest que les innovacions essencials podrien ser realment generacionals, amb impacts transformadors a diverses indústries i la capacitat de remodelar fonamentalment els negocis i la societat. Les insights de Taylor arriben en un moment en què la seva pròpia empresa està compromesa i té experiència en aquest àmbit. Sierra, fundada per persones profundament implicades en el desenvolupament i l’aplicació de la IA, representa un enfocament que combina una innovació tecnològica visionària amb una estratègia empresarial pràctica. La seva visió equilibra l’entusiasme pel potencial de la IA amb una comprensió clara de les tendències cícliques del mercat. Basant-se en la temàtica d’avaluar la durabilitat de l’eufòria per la IA, un altre observador de la indústria present al summit, Bavor, va compartir el seu “indicador de bombolla” personal— la freqüència amb què apareix el terme “agentic” als cartells publicitaris i en el màrqueting.

Aquest mètode destaca com l’argot relacionat amb la IA s’ha tornat absolutament omnipresent, servint com a proxy per l’entusiasme i l’excés especulatiu. El context més ampli de la indústria mostra avenços ràpids en les capacitats de la IA, afectant una àmplia gamma d’usos, des de productes de consum fins a solucions empresarials. A mesura que augmenta l’adopció de la IA, creix també l’atenció cap als models de finançament per garantir que el capital doni suport a projectes realment innovadors i no només a venturetes especulatives. De cara al futur, experts com Taylor recomanen vigilància i una perspectiva equilibrada. Alguns inversors poden enfrontar-se a volatilitat a curt termini a causa d’valoracions inflades, però els avenços fonamentals en la IA s’espera que desbloquegin un valor substancial en les pròximes dècades. Aquesta situació s’assembla a l’evolució d’Internet els anys 90—initialment marcada per l’entusiasme i correctius aguts del mercat, que finalment van conduir a una transformació tecnològica i econòmica duradora. En resum, la indústria de la IA es troba actualment en una cruïlla complexa. El seu impuls comporta tant els riscos d’una bombolla especulativa com el potencial d’innovació disruptiva. Es recomana als actors volcar-se en diferenciar entre l’entusiasme momentani i el progrés tecnològic durador per navegar amb èxit en aquest entorn dinàmic.