Les stablecoins s’han considerat àmpliament com una innovació transformadora per als pagaments globals, prometent transaccions rapides, de baix cost i transparents que podrien revolucionar les transferències de diners transfrontereres. Aquestes actius digitals, normalment vinculats a reserves estables com el dòlar dels Estats Units o altres monedes fiat, estan dissenyats per mantenir un valor constant, abordant la volatilitat comuna a criptomonedes com Bitcoin o Ethereum. La seva atracció rau en combinar els avantatges de les monedes digitals amb la stabilitat de l’euro tradicional, potencialment permetent pagaments internacionals sense fisures, remissions i comerç digital a una escala sense precedents. Malgrat aquesta perspectiva optimista, l’adopció de les stablecoins en el món real més enllà de la negociació de criptomonedes és limitada. Tot i que ja han assegurat un lloc en els intercanvis i en les transaccions d’actius digitals, la seva adopció en el comerç quotidià i en serveis financers més amplis encara no ha complert les expectatives. Aquesta adopció prudente està influïda per factors com la incertesa reguladora, els desafiaments per integrar-se amb els sistemes financers existents i la competència amb mètodes de pagament ben establerts. Bancs d’inversió com Goldman Sachs prediuen un creixement fort per al mercat de les stablecoins, projectant que la seva capitalització de mercat combinada podria superar els 1 bilió de dòlars en cinc anys. Aquesta previsió destaca un interès i confiança significatius en els cercles financers sobre l’escala i influència potencials de les stablecoins. L’expansió ràpida de l’ecosistema de stablecoins —amb nous projectes sorgint i una col·laboració cada vegada més estreta entre desenvolupadors de blockchain i institucions financeres tradicionals— alimenta encara més l’optimisme sobre el seu futur. No obstant això, malgrat el creixement previsible, diversos desafiaments encara dificulten una adopció més àmplia.

Un dels principals problemes és el rendiment relativament baix que ofereixen les stablecoins en comparació amb altres opcions d’inversió, la qual cosa en redueix l’atractiu tant per a inversors minoristes com institucionals. A més, els alts índexs d’inflació en moltes economies erosionen el poder adquisitiu i la estabilitat dels actius fiat subjacents, complicant la proposta de valor de les stablecoins vinculars a fiat. Els obstacles d’infraestructura també persisteixen. Els sistemes tècnics i operatius essencials per a un ús generalitzat de les stablecoins —com carteres digitals fiables, xarxes blockchain escalables i marcs reguladors segurs— encara estan en desenvolupament en moltes regions. Sense una infraestructura sòlida, les stablecoins tenen dificultats per proporcionar l’experiència d’usuari sense fisures que necessita la seva adopció massiva. A més, les empreses financeres i processadors de pagaments tradicionals continuen oferint alternatives altament eficients i àmpliament acceptades, representant una forta competència per a les stablecoins. Aquests sistemes establerts es beneficien de dècades de desenvolupament, aprovació reguladora i confiança del consumidor, cosa que fa difícil que les stablecoins puguin substituir-los en les transaccions diàries. En resum, mentre que les stablecoins ofereixen una visió captivadora per al futur dels pagaments globals, el seu camí cap a l’adopció generalitzada implica una combinació complexa de promeses i obstacles. El potencial perquè les stablecoins reconfigurin els sistemes financers és considerable, però aconseguir-ho requereix superar desafiaments econòmics, tecnològics i competitius. Els esforços continuats dels actors de la indústria, reguladors i tecnòlegs seran crucials per afrontar aquestes barreres i desbloquejar el potencial transformador de les stablecoins en els propers anys.