Nova investigació de Taraxa indica que les afirmacions sobre el rendiment de la blockchain estan exagerades per un factor de 20. A mesura que la tecnologia blockchain evoluciona, la bretxa entre el rendiment teòric i els resultats reals s'amplia. Dirigida per Steven Pu, cofundador de Taraxa, l'estudi avalua la relació cost-efectivitat de 22 blockchains mitjançant dades de Chainspect, revelant importants problemes de transparència dins de la indústria. L'informe presenta una nova mètrica, transaccions per segon per dòlar gastat en nodes de validació (TPS/$), que destaca la usabilitat del món real sobre les condicions de prova idealitzades. Els resultats presentats a ETHDenver el 24 de febrer mostren que el rendiment teòric és, de mitjana, 20 vegades més alt del que s'observa a les xarxes principals. Alarmantment, només 4 dels 22 blockchains van aconseguir una ràtio TPS/$ de dos dígits, cosa que significa que més del 80% requereixen costos insostenibles per aconseguir taxes de transacció modestes.

Aquesta dependència d'un maquinari car genera preocupacions sobre la descentralització i l'accessibilitat, que potencialment poden portar desenvolupadors i inversors cap a solucions de blockchain ineficients. El problema rau en la disparitat entre les mètriques de proves de laboratori i el rendiment al món real. Moltes blockchains promocionen xifres elevades de TPS basades en entorns controlats, enganyant usuaris i desenvolupadors en la seva presa de decisions. Això sovint resulta en una sobreinversió en xarxes ineficients que lluiten per escalar, duent a la pèrdua de recursos i a la disminució de la confiança en l'escalabilitat de la blockchain. Steven Pu fa èmfasi en la necessitat d'abandonar mètriques impulsades pel bum, defensant dades verificables per sobre d'afirmacions de rendiment inflades. L'estudi troba que les blockchains més cost-eficients poden no ser les més conegudes, advertint que algunes cadenes de gran TPS requereixen costos exorbitants de validació que dificulten l'adopció al món real. Taraxa demana una major transparència en la seva presentació, instat els projectes a mostrar el rendiment real al costat de les afirmacions teòriques i prioritzar l'eficiència de costos en les discussions sobre escalabilitat. Aquesta investigació estableix un nou estàndard per a l'avaluaió de blockchains, centrant-se en mètriques significatives que reflecteixin el rendiment pràctic.