La dependència de la blockchain de la seguretat criptogràfica s'enfronta a possibles amenaces a causa dels avenços en la computació quàntica, exemplificats pel xip quàntic Willow de Google. Aquesta tecnologia ha reduït significativament les taxes d'error dels qubits i ha accelerat càlculs complexos que requeririen a supercomputadores clàssiques un temps inversemblant de 10 septilions d'anys. Encara que els ordinadors quàntics no són capaços de trencar actualment la criptografia de la blockchain, la indústria ha de reforçar proactivament les seves defenses abans que els avenços quàntics facin viables aquestes infraccions. Actualment, el sistema de 105 qubits de Google, tot i superar les supercomputadores, encara no té el nombre necessari de qubits ni la stabilitat requisite per representar un risc directe per als mètodes de criptografia establerts com RSA i ECDSA. No obstant això, la vulnerabilitat potencial de les funcions de hash davant dels atacs quàntics representa riscs per a operacions crítiques de la blockchain, com la validació de transaccions, degut a la seva dependència de la resistència a col·lisions. Aquesta incertesa sobre quan els sistemes quàntics podrien desafiar efectivament els marcs criptogràfics actuals fa que les mesures proactives siguin essencials. Les proves de zero coneixement (ZKPs) presenten una solució prometedora per mitigar aquests riscs quàntics. Algoritmes com ZK-STARKs utilitzen sistemes basats en hash que poden protegir contra atacs quàntics, emfasitzant la resistència a col·lisions per sobre de les vulnerabilitats de la criptografia tradicional. A més, els ZKPs milloren la usabilitat d'aplicacions de la blockchain en finances, salut i verificació d'identitat. Serveixen com un pont per facilitar la transició cap a marcs que siguin resistents a la computació quàntica sense necessitat de reconstruir completament els sistemes existents. Per abordar els riscs quàntics de manera efectiva, els esforços col·laboratius de la indústria són crítics.

Organitzacions com l'Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia (NIST) treballen en l'estandardització d'algorismes criptogràfics resistents a la computació quàntica. El full de ruta Verge d'Ethereum busca millorar la resistència quàntica simplificant la verificació de blocs i fomentant l'acceleració de maquinari. La comunitat de la blockchain ha de participar activament en aquestes iniciatives per crear solucions interoperables que mantinguin la usabilitat alhora que milloren la seguretat. Un enfocament estratègic per integrar tecnologies resistents a la computació quàntica és vital. Adoptant gradualment aquestes mesures i actualitzant els sistemes existents, les xarxes de blockchain poden adaptar-se sense grans interrupcions. Això assegura una escalabilitat cost-efectiva i una eficiència operativa mentre es preparen per al panorama evolutiu de les tecnologies quàntiques. En resum, mentre que la computació quàntica encara no suposa una amenaça immediata, la indústria de la blockchain no ha de ser complacent. Per protegir-se contra vulnerabilitats futures, les mesures proactives—com les ZKPs, millores de maquinari i esforços col·laboratius—són essencials. El focus ha de ser en la preparació en comptes de la por, assegurant que la blockchain segueixi sent resilient i eficaç davant dels nous desafiaments quàntics. Leo Fan, cofundador de Cysic, una plataforma de generació i verificació de proves ZK en temps real de capa 1, i professor assistent a la Universitat de Rutgers, s'especialitza en criptografia, proves de zero coneixement i infraestructura de blockchain.