El Banc Central Europeu està emprenent una transformació tecnològica significativa. El Consell de Govern ha aprovat recentment dos projectes extensius destinats a integrar la tecnologia de blockchain en el sistema de liquidació de transaccions en euros, marcant un èmilestone estratègic en la modernització de la infraestructura financera de la Unió Europea. L’ECB llança la seva iniciativa de blockchain amb els projectes Pontes i Appia El 1 de juliol de 2025, el Banc Central Europeu va anunciar l’aprovació de dues iniciatives estratègiques per incorporar la tecnologia de registre distribuït (DLT) als sistemes de liquidació de pagaments. Aquests projectes busquen connectar les infraestructures existents del Eurosistema amb les innovacions Web3, assegurant alhora que es preserva l’autoritat central sobre la moneda. La primera iniciativa, anomenada “Pontes”, està prevista per entrar en una fase pilot al tercer trimestre de 2026. Pretén connectar plataformes DLT — exemples inclouen les utilitzades en finances descentralitzades o la tokenització d’actius — amb els serveis TARGET, que actualment gestionen les liquidacions interbancàries i de valors a Europa. L’objectiu és evitar que aquestes plataformes de blockchain desenvolupin en solitari i, en canvi, integrar-les dins de l’ecosistema financer europeu més ampli. Encara més enllà, el projecte “Appia” investigarà maneres d’ampliar la compatibilitat d’aquesta tecnologia a les transaccions globals transfrontereres, possiblement abastant altres monedes i sistemes financers.

Aquest enfocament meditat i estratègic reflecteix la voluntat d’Europa d’evitar repetir errors passats respecte a les tecnologies digitals. Aquest anunci arriba després d’una fase de proves realitzada entre maig i novembre de 2024, amb un informe publicat dimarts que destaca els beneficis de la DLT: reduir costos, disminuir els riscos de liquidació i millorar l’eficiència de les transferències de fons. Una resposta estratègica al domini de les stablecoins americanes? Tot i que aquest moviment pot semblar principalment tècnic, en realitat forma part d’un concurs monetari global més ampli. Mentre els Estats Units avancen ràpidament amb la regulació de les stablecoins — recolzada pel Congrés i la Reserva Federal —, el Banc de França ha emès diverses advertències. La principal preocupació és la privatització del diner per part d’empreses nord-americanes com Circle (USDC) i Tether (USDT), que en conjunt acumulen més de 215. 000 milions de dòlars. En aquest context, la decisió de l’ECB de desenvolupar una infraestructura pública compatible amb la DLT pot veure’s com una contrapès indirecta. En lloc d’intervenir o restringir les stablecoins, Europa pretén proporcionar una alternativa tecnològica i reguladora amb el euro digital i la integració controlada de la blockchain en els seus mecanismes de liquidació. Aquest enfocament permetria a Europa governar la seva sobirania monetària mentre s’equipara amb eines competidores contra les innovacions financeres programables i instantànies que emergeixen a l’Atlàntic. Aquesta decisió és clau, especialment tenint en compte estudis que indiquen que el 66% dels pagaments amb targeta a la zona euro actualment depenen d’infraestructures no europees.