L'ascens ràpid de la intel·ligència artificial generativa (IA), especialment els xatbots i les eines de resum impulsades per IA com les Visions Generals d'Google, ha alterat de manera significativa la tradició de la publicació i el periodisme. Aquestes tecnologies generen resums concisos de notícies i contingut divers, permetent als usuaris accedir a la informació ràpidament sense haver d'entrar als llocs web dels mitjans originals. En conseqüència, moltes pàgines d'internet de notícies han patit una caiguda del trànsit superior al 34%, posant en perill directament les principals fonts d’ingressos dels editors—la publicitat i les subscripcions. Aquesta tendència ha provocat una gran pressió financera per a els mitjans de comunicació, depenent del trànsit dels motors de cerca, amb acomiadaments freqüents a les redaccions i una menor rellevància del periodisme tradicional a mesura que creixen les alternatives basades en IA. Els editors continuen sent escèptics davant les afirmacions de les empreses d’IA que les seves eines generen un trànsit de millor qualitat, argumentant la manca de proves creïbles que ho recolzin. Per fer front a aquests desafiaments i protegir la seva propietat intel·lectual, els editors han presentat més de dotze demandes contra empreses d’IA per ús no autoritzat de contingut amb drets d’autor i han signat més de setanta acords de llicència per monetitzar aquest ús. No obstant això, aquests acords sovint ofereixen rendiments financers limitats i una capacitat de negociació feble per als editors, destacant un domini creixent de les empreses tecnològiques. A més, la dependència dels desenvolupadors d’IA en doctrines de "kausa justa" per incorporar contingut protegit per drets d’autor en els conjunts de dades d’entrenament sense permís explícit complica la situació. Els límits legals poc clars de l’ús just en contextos d’IA dificulten que els editors puguin fer valer els seus drets de manera efectiva.

Aquesta ambigüitat legal agreuja el risc que, sense models d’ingressos sostenibles que compensin les organitzacions informatives, el periodisme d’investigació i la informació de qualitat es pugui reduir dràsticament, debilitant la funció vital del periodisme de mantenir informada la ciutadania, garantir la responsabilitat i donar suport al discurs democràtic. Malgrat les garanties dels líders de l’IA sobre una futura remuneració justa per als creadors de continguts, les pràctiques actuals de la indústria mostren uns esforços mínims per recompensar de manera justa els periodistes i creatius originals. Això reflecteix un patró més ampli del sector tecnològic on les innovacions trenquen les institucions i models de negoci establerts, sovint en detriment dels actors tradicionals. L’impacte va més enllà de l’economia, apuntant a un canvi fonamental en com s’origina, comparteix i consumeix la informació. A mesura que l’IA avança, la amenaça que els editors esdevinguin obsolets creix, deixant els periodistes enfront d’un futur incert que requereix noves habilitats d’adaptació i resiliència. En resum, encara que la IA generativa ofereix capacitats impressionants i potencials beneficis per a l’accés a la informació, el seu efecte actual en el periodisme és profundament preocupant. Les grans caigudes en el trànsit dels llocs dels editors, la disminució dels ingressos, els conflictes legals en curs i l’ús no autoritzat de materials amb drets d’autor sense una compensació adequada posen en risc la vitalitat de la premsa. Sense esforços coordinats per crear marcs justos per a l’ús i la remuneració del contingut, el paper fonamental del periodisme com a servei social corre el risc d’erosionar-se, amb repercussions importants per al coneixement públic i els processos democràtics.