L’aparició de la intel·ligència artificial (IA) en la indústria de la moda ha provocat un intens debat entre crítica, creadors i consumidors per igual. Una campanya publicitària recent que utilitza models generats per IA ha reobert les preocupacions sobre les conseqüències ètiques i socials de la integració de la IA en àmbits creatius tradicionalment impulsats per humans. Al centre del debat hi ha la por que la IA redueixi les oportunitats per a models i creatives reals, mentre perpetua estàndards de bellesa irrealistes que fa temps que són criticats en la moda i els mitjans de comunicació. Aquesta campanya, produïda per una marca de moda de referència, utilitza imatges generades per IA per presentar models que no existent a la realitat. Aquestes models virtuals són creades utilitzant algoritmes avançats que produeixen trets facials hiper-realistes i proporcions corporals que encarnen una bellesa idealitzada sovint més enllà del que és naturalment assolible pels humans. Els partidaris afirmen que els models per IA fomenten l’expressió artística innovadora, redueixen els costos i democratitzen la moda permetent a les marques dissenyar campanyes diverses i visualment impactants sense els desafiaments logístics de les sessions de fotos tradicionals. D’altra banda, els crítics destaquen diversos inconvenients. Una preocupació important és el desplaçament de models professionals, fotògrafs, estilistes i altres creatives, cuyas fonts de vida depenen de les campanyes de moda estàndard. Substituir models humans per IA suposa marginar una força laboral ja d’avançada vulnerabilitat, afectada per l’automatització i les fluctuacions en la demanda. A més, els models generats per IA propagateixen ideals de bellesa inassumibles—com ara pell immillorable, simetria perfecta i figures exagerades—that no reflecteixen la diversitat natural de la humanitat. Això agreuja les pressions socials, especialment entre els joves que podrien interioritzar aquestes imatges, augmentant els riscos de dismòrfia corporal i baixa autoestima.

La discussió ètica també inclou qüestions d’autenticitat i transparència. Els consumidors exigeixen cada vegada més que les marques declarin quan les imatges són manipulades o creades artificialment. No revelar l’ús de models per IA pot ser percebut com una pràctica enganyosa, minant la confiança i difuminant la línia entre realitat i fabricació. Els actors de la indústria s’enfronten a aquests desafiaments; algunes agències i cases de moda reclamen directrius clares que exigeixin etiquetatge explícit dels models generats per IA i fomentin representacions de bellesa inclusives i diverses. Altres promouen l’ús de la IA com una eina per augmentar, més que substituir, la creativitat humana. Aquesta controvèrsia reflecteix els canvis socials que experimenta la societat a mesura que la tecnologia s’integra profundament en les professions creatives. A mesura que la IA continua evolucionant, la indústria de la moda ha de prendre decisions crucials sobre com incorporar aquestes eines de manera ètica i sostenible tot preservant l’artesania humana. La conversa constant subratlla que, encara que la IA ofereix oportunitats sense precedents en la creació d’imatges i el màrqueting, també planteja desafiaments importants en matèria d’ocupació, normes socials i confiança del consumidor. En última instància, dissenyadors, models, màrqueters i consumidors han de mantenir un diàleg continu per navegar aquestes complexitats de manera responsable. A mesura que els anuncis de moda generats per IA esdevenen més habituals, seguir abordant les preocupacions sobre la substitució laboral i els estàndards de bellesa irreals és fonamental. Fomentant la transparència, la inclusió i la col·laboració entre la creativitat humana i la innovació tecnològica, la indústria de la moda pot aspirar a un futur que equilibri avenç amb respecte per la humanitat.