L'auge de la intel·ligència artificial ha introduït un fenomen complex anomenat «resurrecció digital», on la tecnologia recrea les imatges, veus i comportaments de persones difuntes. Aquesta tendència, que recentment ha adquirir una atenció generalitzada, planteja preguntes importants ètiques, psicològiques i socials sobre l’ús de la IA per simular interaccions amb éssers estimats que ja no hi són. L’interès del públic va augmentar quan Alexis Ohanian, cofundador de Reddit, va compartir una animació viral generada per IA on la seva mare difunta l’abraçava, mostrant com la tecnologia pot evocar vivament la presència d’un estimat. La resurrecció digital fa servir aprenentatge automàtic avançat per crear avatars realistes o representations interactives basades en fotos, àudio i textos del difunt. Tot i que sembla oferir consol en enllaçar amb aquells que ja no hi són, els experts adverteixen dels riscos subtils que requereixen una vigilància acurada. D’un punt de vista terapèutic, la IA pot ajudar a recordar i curar mitjançant la simulació de converses i comportaments, proporcionant consol durant el dol. No obstant això, els psicòlegs alerten que aquestes són construccions artificials que poden distorsionar els records. Els experts en memòria Julia Shaw i Elizabeth Loftus advertixen que les experiències generades per IA podrien crear falses memòries—successos i interaccions que mai van ocórrer—posant en perill especialment els joves que encara desenvolupen els seus marcs cognitius, podent causar confusió i malestar emocional. La neurocientífica Mary-Frances O’Connor situa això dins del desig humà històric de connectar amb els morts a través de rituals i records. Però, la naturalesa immediata i immersiva de la IA introdueix noves dinàmiques psicològiques: la percepció del difunt com a omnipresent digital pot obstruir la dissolució emocional, clau per a un dol saludable. En lloc d’acceptar la pèrdua, les persones podrien quedar atrapades en cicles de dolor i apego reiterats, ja que la tecnologia difumina la línia entre vida i mort. A nivell social, el creixement d’avatars generats per IA podria transformar les actituds culturals cap a la mort i la memòria.

La dependència de semblants digitals polits podria fomentar una fragilitat emocional i minvar la resiliència davant la pèrdua. Preferir versions ideals en comptes d’abastar la complexitat plena de l’experiència i la mortalitat humanes podria impactar profundament les normes socials sobre el dol i la memòria. Èticament, la resurrecció digital suscita qüestions urgents sobre el consentiment, la privacitat i la dignitat dels difunts. Preguntes com qui controla aquestes representacions digitals, com evitar abusos o explotaçions, i com assegurar que la tecnologia respecti i no reifici la memòria individual, són fonamentals. Davant aquestes implicacions, els experts demanen un enfocament cautelós i reflexiu pel desenvolupament de tecnologies de resurrecció amb IA. Són essencials regulacions i directrius que protegeixin el benestar emocional, preservin la integritat de la memòria i mantinguin estàndards ètics. La consciència i el diàleg públics han d’anar de la mà del progrés tecnològic per garantir que la IA actuï com a suport i no com a obstacle en el procés de dol i record. En resum, tot i que la resurrecció digital basada en IA obre camins sense precedents per a la connexió i la curació postmortem, també comporta desafiaments importants. Equilibrar el confort que pot oferir contra els riscos de distorsió de la memòria, dependència emocional i qüestions ètiques exigeix converses contínues entre tecnòlegs, psicòlegs, ètics i la societat. La navegació acurada d’aquest camp emergent és vital per aprofitar els beneficis de la IA tot respectant la dignitat dels difunts i el benestar dels familiars i amics en procés de dol.