Dijous, el president Donald Trump va abordar la controvèrsia al voltant d’un vídeo viral, afirmant que les imatges que es veien llençant objectes per una finestra del pis superior de la Casa Blanca havien estat fabricades amb intel·ligència artificial. Aquesta afirmació va arribar malgrat els missatges previs del seu equip de premsa que semblaven confirmar l’autenticitat del vídeo. El vídeo, que va començar a circular dilluns, mostrava un escenari que va aixecar sospites i va provocar una àmplia discussió pública i mediàtica. Durant una roda de premsa, el president Trump va expressar escepticisme sobre la legitimitat del vídeo, destacant les inconsistències en els detalls visuals, especialment centrant-se en les finestres mostrades en la gravació. Va argumentar que les finestres no coincidien amb les de la Casa Blanca, cosa que el va portar a concloure que el clip devia ser fals. Trump va reiterar la seva confiança en les seves observacions i va qualificar el vídeo com un intent deliberat de confondre els espectadors. El president va anar més enllà, atribuint la creació del vídeo a tecnologies d’intel·ligència artificial, suggerint que els avenços en aquesta àrea han arribat a un punt on són possibles fabricacions tan realistes. Va advertir el públic que estiguin vigilant quan consumeixin continguts en línia, especialment vídeos que poden semblar espectaculars o poc creïbles. Les paraules de Trump posen de manifest la creixent preocupació pels impactes dels mitjans generats per IA, sovint anomenats deepfakes, en la percepció pública i la confiança. Les respostes anteriors de l’equip de premsa de la Casa Blanca semblaven ser menys definitives, contribuint a la confusió sobre l’autenticitat del vídeo.

Alguns membres del seu equip van semblar reconèixer la realitat del vídeo hores abans dels comentaris del president, afegint complexitat a la gestió de la situació per part de l’administració i a la seva estratègia de comunicació sobre la desinformació. Analistes i experts en mitjans digitals assenyalen que els vídeos generats per IA són cada cop més sofisticats, fent difícil que els espectadors comuns distingeixin la realitat de la ficció. La propagació d’aquest tipus de contingut suposa riscos importants, especialment en contextos polítics on imatges enganyoses poden influir l’opinió pública i profunditzar les divisions. El debat generat per aquest vídeo serveix com a record de la necessitat urgent de fomentar la alfabetització mediàtica i de promoure un consum responsable dels continguts en aquest era digital. Les declaracions del president Trump també reflecteixen una narrativa més àmplia que ha mantingut sobre les representacions mediàtiques i la difusió d’informació. En posar en relleu el potencial de la IA per fabricar proves falses, va destacar una perspectiva que qüestiona la veracitat d’algunes notícies, una postura que ressona amb els seus seguidors però que també suscita preocupacions per la pèrdua de confiança en el periodisme verificat. L’incident ha provocat crides a augmentar la vigilància sobre els continguts digitals compartits a les xarxes socials i a desenvolupar eines per detectar i marcar fabricacions generades per IA. Els responsables polítics i les empreses tecnològiques afronten cada cop més pressions per enfrontar-se eficaçment a aquests desafiaments i protegir els processos democràtics i el discurs públic. En resum, el vídeo al centre d’aquesta controvèrsia ha encès discussions sobre les capacitats de la IA en la producció de mitjans, les responsabilitats de qui comparteix la informació i les dificultats que afronten els responsables en la lluita contra la desinformació. A mesura que la tecnologia d’IA avança, la societat ha d’equilibrar innovació i integritat en el compartir d’informació, garantint que la veritat romangui reconeixible en un paisatge digital cada cop més complex.