L'anunci recent del president Trump sobre acords d'intel·ligència artificial de diversos milers de milions de dòlars entre companies tecnològiques dels Estats Units i els països del Golf ha suscitat una preocupació significativa entre els responsables polítics de Washington i els experts en seguretat. Mentre alguns veuen aquests acords com a una manera de reforçar el lideratge global dels Estats Units en tecnologia, un grup creixent de bàndols bipartits de ferotges de Colina avisa que la tecnologia americana sensible podria acabar beneficiant els interessos xinesos de manera indirecta. Al centre d’aquestes preocupacions hi ha les nacions del Golf involucrades—especialment Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units—que mantenen vincles comercials i diplomàtics de llarg recorregut amb la Xina, aixecant el risc que les tecnologies d’AI exportades i els components avançats puguin ser desviats o accedits per entitats xineses. Aquest risc s’amplifica per la complexa sensibilitat geopolítica de la tecnologia enmig de les tensions constants entre Estats Units i Xina pel supremacisme tecnològic i la seguretat nacional. Una qüestió especialment polèmica és l’exportació proposada de més d’un milió de xips d’AI avançats cap als Emirats Àrabs Units, que actualment està sota consideració seriosa per part dels responsables estatunidencs. Aquests xips de punta alimenten sistemes d’AI sofisticats, i transferir-los més enllà del control directe dels Estats Units desperta por que puguin ser mal utilitzats o transferits sense autorització, amenaçant potencialment la seguretat nacional nord-americana. Els crítics argumenten que els marcs reguladors actuals dels Estats Units no tenen garanties suficients per evitar aquests escenaris. Com a resposta, el Comitè de Selecte de la Cambra sobre el Partit Comunista Xinès ha introduït una legislació per enfortir els controls d’exportació sobre els xips d’AI i tecnologies relacionades, amb l’objectiu de millorar la supervisió i bloquejar possibles infiltracions de la tecnologia d’AI nord-americana a les xarxes xineses a través de països tercers.

Això reflecteix un esforç més ampli del Congrés per afrontar les vulnerabilitats en les cadenes de subministrament tecnològiques globals, on els interessos comercials i de seguretat es creuen. A més, aquestes preocupacions es veuen agreujades pels canvis recents en la política de controls d’exportació dels Estats Units. El Departament de Comerç ara requereix una aprovació explícita abans d’exportar tecnologies avançades d’AI, marcant un gir respecte a les regulacions prèvies, menys restrictives, de l’administració Biden. Aquest canvi demostra la presa de consciència dels majors riscos associats a la disseminació no regulada de tecnologia d’AI, especialment cap a regions amb regulacions opaques o amb vincles estrets amb rivals geopolítics. Més enllà dels controls d’exportació, alguns responsables polítics estatunidencs s’estan preocupant per traslladar la infraestructura d’AI als països del Golf, atrets pels subsidis governamentals i les aliances estratègiques. Tot i que aquesta reubicació pot oferir oportunitats d’expansió per a les empreses tecnològiques, podria minar la investigació domèstica d’AI i reduir la supervisió dels Estats Units sobre les tecnologies emergents. Aquest conjunt de factors planteja un repte important per a la política nord-americana: equilibrar els beneficis comercials i diplomàtics de la participació en AI amb els països del Golf amb la necessitat de protegir la tecnologia sensible davant els adversaris. La voluntat de l’administració Trump d’ampliar la presència de la tecnologia americana a l’estranger reflecteix un impuls per mantenir la competitivitat en un àmbit tecnològic que evoluciona ràpidament, però sense mesures de seguretat rigoroses, tecnologies crucials corren el risc d’afavorir els competidors com la Xina de manera indirecta. Aquesta situació posa de manifest l’evolució del panorama de governança mundial de la tecnologia, on la innovació accelerada i les relacions geopolítiques complexes—com les que hi ha entre els països del Golf i la Xina—exigeixen respostes polítiques delicades i una major cooperació internacional. De cara al futur, les accions del Congrés i de l’executiu han d’abordar d’una manera integral aquests reptes, regulant les exportacions, implantant estàndards ètics i de compliment en els negocis d’AI dels Estats Units a l’estranger, i mantenint un ecosistema d’AI domèstic sòlid i vital per preservar el lideratge tecnològic i la seguretat nacional dels Estats Units. En resum, els acords d’AI entre els Estats Units i el Golf que s’estan desenvolupant revelen prioritats en conflicte en la política exterior i tecnològica nord-americana: d’una banda, la recerca de lideratge en el mercat global d’AI, i de l’altra, la imperiosa necessitat de bloquejar l’ús de tecnologies sensibles per enfortir rivals geopolítics. La resposta de Washington influirà de manera significativa tant en la seguretat nacional com en l’equilibri de poder global en aquest àmbit de tecnologia i innovació.